El dissabte 12 de setembre, a les 8:00 hores, havia convocat a la Colla de Sant Pol Park a Arinsal (Andorra) per a fer el Comapedrosa.
El cim del Comapedrosa, amb els seus 2.942m, es el cim més alt del Principat d'Andorra. Feia molt de temps que portava al cap pujar-hi a peu, ja que el varem fer l'any 1986, amb esquis de muntanya, per el refugi del Pla de l'Estany.
Finalment, nomes es va apuntar a la sortida en Josep, i també es va afegir un company de feina, en Víctor. Durant tota la setmana varem esta consultant les previsions del temps, ja que no eren del tot engrescadores. Finalment, amb una probabilitat de pluja del 30% al migdia i del 50% per la tarda, decidirem tirar cap amunt.
L'itinerari, ben senyalitzat, surt del final de la carretera d'Arinsal per pista durant poc més d'un quilometre, i s'agafa un trencall a l'esquerra. Al cap de poc hem de creuar el riu per un bon pont; a continuació puja mes o menys fort, per l'esquerra del riu, i va guanyant alçada fins un collet prop del Refugi del ComaPedrosa (2.272m), on arribem en unes 2 hores. Seguim pel fons de la vall, fins que el camí arriba a una especie de cul de sac. D'aquí es puja ben fort, per la dreta, guanyant alçada per una especie de relleu, fins a un petit estanyol.
Comencem a trepitjar rocs i en pocs minuts i, després de passar per el costat d'unes congestes de neu que encara aguanten, arribem a l'Estany Negre (2.627m). Aquí cal decidir si pujem per la carena o seguim pel fons de la vall. Una parella d'andorrans ens recomanen l'itinerari de la tartera, així que el seguim. Mentre pujem veiem grups d'excursionistes per tot arreu.
El temps, tot i que els núvols anaven tapant el sol de tant en tant, ara es van fent més compactes, per tant decidim no parar fins arribar al cim, si ens hem de mullar que sigui de baixada!!
Arribem al peu de la tartera, son uns 200m de desnivell ben drets i ens costa una bona estona assolir el collet previ al cim, guanyem ràpidament els pocs metres que manquen i arribem al cim del Comapedrosa sobre les 12:30h.
Comença la sessió fotogràfica i anem xerrant amb la resta de personal que hi ha dalt del cim, i contemplant, al fons, els cims del Sotllo i la Pica d'Estats (cim culminant de Catalunya); mentrestant el temps fa un avis en forma de unes poques volves de neu.
La baixada, per precaució, la fem altra cop per la tartera i encara no hem arribat al peu de la mateixa, que ja sentim els trons de la tempesta que s'acosta. Anem fent tota la baixada plovisquejant i amb un parell de llamps més com avis del que vindrà.
Finalment arribem a l'alçada del refugi i comença a ploure amb mes ganes, no parem, i a la baixada en Josep fa una mala caiguda i es dona un cop al canell, després es diagnosticarà com una fissura i es tindrà d'enguixar durant tres setmanes. Anem baixant i al arribar a la pista comença a caure un bon aiguat, que fa que arribem una mica xops al cotxe sobre les 16h, però això si, ben satisfets per haver assolit el cim.
Track de la sortida:
El cim del Comapedrosa, amb els seus 2.942m, es el cim més alt del Principat d'Andorra. Feia molt de temps que portava al cap pujar-hi a peu, ja que el varem fer l'any 1986, amb esquis de muntanya, per el refugi del Pla de l'Estany.
Finalment, nomes es va apuntar a la sortida en Josep, i també es va afegir un company de feina, en Víctor. Durant tota la setmana varem esta consultant les previsions del temps, ja que no eren del tot engrescadores. Finalment, amb una probabilitat de pluja del 30% al migdia i del 50% per la tarda, decidirem tirar cap amunt.
L'itinerari, ben senyalitzat, surt del final de la carretera d'Arinsal per pista durant poc més d'un quilometre, i s'agafa un trencall a l'esquerra. Al cap de poc hem de creuar el riu per un bon pont; a continuació puja mes o menys fort, per l'esquerra del riu, i va guanyant alçada fins un collet prop del Refugi del ComaPedrosa (2.272m), on arribem en unes 2 hores. Seguim pel fons de la vall, fins que el camí arriba a una especie de cul de sac. D'aquí es puja ben fort, per la dreta, guanyant alçada per una especie de relleu, fins a un petit estanyol.
Comencem a trepitjar rocs i en pocs minuts i, després de passar per el costat d'unes congestes de neu que encara aguanten, arribem a l'Estany Negre (2.627m). Aquí cal decidir si pujem per la carena o seguim pel fons de la vall. Una parella d'andorrans ens recomanen l'itinerari de la tartera, així que el seguim. Mentre pujem veiem grups d'excursionistes per tot arreu.El temps, tot i que els núvols anaven tapant el sol de tant en tant, ara es van fent més compactes, per tant decidim no parar fins arribar al cim, si ens hem de mullar que sigui de baixada!!
Arribem al peu de la tartera, son uns 200m de desnivell ben drets i ens costa una bona estona assolir el collet previ al cim, guanyem ràpidament els pocs metres que manquen i arribem al cim del Comapedrosa sobre les 12:30h.
Comença la sessió fotogràfica i anem xerrant amb la resta de personal que hi ha dalt del cim, i contemplant, al fons, els cims del Sotllo i la Pica d'Estats (cim culminant de Catalunya); mentrestant el temps fa un avis en forma de unes poques volves de neu.
Finalment arribem a l'alçada del refugi i comença a ploure amb mes ganes, no parem, i a la baixada en Josep fa una mala caiguda i es dona un cop al canell, després es diagnosticarà com una fissura i es tindrà d'enguixar durant tres setmanes. Anem baixant i al arribar a la pista comença a caure un bon aiguat, que fa que arribem una mica xops al cotxe sobre les 16h, però això si, ben satisfets per haver assolit el cim.
Track de la sortida:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada