Ascensió al Roc de Madres

L'aproximació la podem fer agafant la carretera que puja des del poble de Matamala al Coll de la Creu, un quilòmetre abans d'arribar al coll agafar una pista a l'esquerra, una mica dolenta (tot terreny aconsellable), que baixa  fins a trobar una altra pista, seguir-la cap a la dreta sempre pujant fins al Coll de Sançà, on deixem el vehicle.

A partir d'aquí agafem la segona pista de l'esquerra, la seguirem un quilòmetre aproximadament, on trobem un sender, a la dreta, que comença a pujar suaument.

Cal indicar que aquest sender es perd en molts moments i hi han poques marques per a seguir-lo, es molt recomanable seguir el track de la sortida que podeu descarregar d'aquest enllaç.

Seguim en direcció Nord-Est pujant suaument a buscar la carena i seguir-la fins sortir del bosc, que esta molt castigat per les tempes i forts vents.

Continuem per els prats de la carena fins arribar al Roc de Negre (2.459m) punt culminant de la Serra de Madres.

Assistents: Pep Manel, Visi i Martí.

Ascensió al Canigó

Bonica excursió al Canigó per la Xemeneia sortint del refugi de Cortalets.

Divendres anem a dormir al refugi de Cortalets (CAF), pujada en cotxe per la llarga pista de Balatg, es recomana pujar per la de Llec (comença a Villerach).

Sortim dissabte del refugi de Cortalets direcció al Pic Barbet, recollint algun rovelló de pas, passem per la Portella de Valmanya i perdem uns metres d'alçada per agafar el camí que puja al Canigó per la Xemeneia (F), que amb una curta grimpada ens du directament al cim (2.784m).

Powered by Wikiloc

La baixada la fem per la ruta normal fins el Refugi de Cortalets.

El primer intent a aquest cim el vaig fer fa casi 36 anys, vegeu crònica al enllaç següent. 

Ruta amb bicicleta al Rosselló

Durant el 1974 el Clan, de l'Agrupament Josep Estalella (NINE), va estar projectant fer una ruta amb bicicleta pel Rosselló, varem tindre que aconseguir i reparar varies bicicletes i preparar-les per la ruta.

En el meu cas recordó estalviar uns mesos per poder comprar una bicicleta de carreras de segona mà, fer un manteniment, canviar  neumàtics i afegir un un far i un porta-alforges posterior. Tambe em preparo per portar un diari de les vacances, que he resumit i completat, ja de no tinc tots els dies detallats.

El dimarts 9 de juliol, anem a dormir a casa d'un dels companys per sortir junts, pero casi no descansem per arreglar punxades (la meva) i altres reparacions d'última hora.

Finalment dimecres 10 de bon matí, agafem les bicis i baixem pel carrer Balmes, Plaça Catalunya i Via Laietana fins l'estació de França, en el trajecte ja tenim varies avaries. Facturem les bicis i anem a esmorzar, després de despedir-nos dels familiars sortim en tren cap a Puigcerdà. Un cop allí busquem un "ciclero" perque ens faci les reparacions d'ultima hora i anem a dinar. 

Després de dinar recollim les bicis (5h) marxem cap a la frontera, que passem sens dificultat, passem per Bourg Madame i ens enfilem cap a Font Romeu, on arribem varies hores després, on hem anat moltes estones en bici i algunes estones a peu, bastant cansats i passem la nit amb un garage d’un camping; fa una mica de fred a la nit.

Dijous 11 ens aixequem de bon matí i esmorzem. Sabem que avui no ens cansàrem perque fa baixada així que ha posar el pinyó petit i començem la baixada, pero quines baixades!! semblaven les muntanyes russes. A molts de nosaltres s'ens espatllen els frens (salten els tacos), tot i així no ens varem caure de la bici ni una vegada, i arribarem a Sant Miquel de Cuixa, a una mitja de 50 qm/h, incloses parades. Aquí ens van deixar lloc per a dormir. En David es pega la gran pinya en un lloc pla i se li trenquen alguns radis, torçant-se la roda. Anem a dormir.

Divendres 12 Passem dia a Cuixa, compro un llibre, ens banyem a una piscina, arreglem bicis, visitem el poble Prades, i anem a dormir.

Dissabte 13 (dia del meu aniversari) Ens llevem aviat i després d'esmorzar agafem les bicis i marxem cap a Perpinyà, uns 45 km (10 Km en 25’). Uns 15 km abans de Perpinyà s'em trenquen 2 radis, pero continuo a poc a poc i uns 3 Km abans d'arribar, s'em doblega la llanta i trenco 3 radis més (llanta vella); la arreglen en 2 h i amb molta feina, i 10 francs menys.

Arribem be i ens instal·lem en un camping. Sortim a voltar pel "poble". Jo intento anar a veure l'oncle (de la meva mare) Jordi Arquer, però hem perdo moltes vegades. Finalment aconsegueixo arribar-hi. M'ofereixen quedar a dormir, perquè plou i no tenim tendes. Pero torno perque segur estarán esperant per sopar. Surto i a mig camí cau un xàfec em quedo xop de dalt a baix, a més "pel colmo" no tinc frens, ja que ahir em saltar les pastilles de fre. Al final sopem en un bar i anem al camping per veure com estaven de xopes les coses, pero algú ha arraconat el sacs i no es van mullar, tampoc havia plogut molt alli i vàrem posar-nos a dormir. A mitja nit va tornar a ploure i ens varem posar a sota el porxos dels lavabos, allí varem passar la nit.

Diumenge 14 El dia de la Festa Nacional de França la pasem Perpignan. Ens perdem la desfilada i voltem per la ciutat. Després de dinar vaig a veure al oncle Jordi i parlar una estona, i miro la TV en color es veu be. A la nit torna a ploure i tornem a dormir al mateix lloc.

Dilluns 15 Marxem pel matí cap a Canet-St.Cipria, Colliure. Anem tirant, pel camí patim alguna punxada de roda, fins Colliure, on anem a un camping a dormir i fem vivac; passem la nit be. El temps es inestable.

Dimarts 16 El sol ens fa aixecar de bon matí, esmorzem i en pasem el dia a la platja. Al migdia ens donen 5 francs per dinar, Jo necesito 0,70 cèntims de franc mes. Deixo tapats els macutos i sacs, per si torna a ploure i espero els companys.

Dimecres 17 Agafem les bicis, després d'esmorzar, per fer camí cap a la pujada final de la frontera, que passem sense res a destacar, i baixem a Portbou, on agafem el tren per tornar a Barcelona.

Etiqueta facturació d'una bicicleta, a la tornada de PortBou a Barcelona.