Seguim un tros de pista i agafem un camí (esq.) que puja travessant varis cops una pista, no apte per a vehicles, fins la base de la Serra Pedregosa, a l'inici del Prat Llong, anem buscar una gran fita a l'esquerra (Oest), que marca l'unica entrada al Pas dels Cortils (2.262m), i que ens costa de trobar degut a la boira, gracies al GPS el trobem. D'aquí es baixa a la Font dels Cortils, per una tartera i un llarg flanqueix a l'Est.
Un cop arribats a la font, pugem uns metres a trobar el GR150.1 (2.218m), que seguirem direcció Oest i, en un llarg flanqueig ascendent, arribarem a un prat a la base Est del cim, on parem a recuperar forces, i com era d'esperar abans d'arribar-hi podem veure algun ramat d'isards.
El cim es un fantàstic mirador de les comarques de la Cerdanya i el Berguedà, a mes de la muralla Nord de la Serra del Cadí, però la boira i el fort vent fa que preguem les fotos de rigor i comencem ràpidament la davallada per el mateix itinerari. Baixant s'obre un moment els núvols per deixar-nos veure la Serra Cabirolera, amb la Cerdanya retallada al fons.
Aprofitant unes vacances a Gran Canaria, varem anar a pujar el cim mes alt de l'illa, el Pico de las Nieves (1.950m), on practicament s'arribà amb cotxe fins el petit mirador, pero la sorpresa es que no es pot pujar al cim per dues raons, ja que ja escalar per pujar-hi i perquè el cim està dins un terreny militar i no es pot pasar lliurement.
Es una caminada per un sender entre pins, amb unes vistes impressionants de part de l'illa, dels boscos de pins, el Roque Nublo i de la silueta del Teide, a l'illa propera de Tenerife, al Est.
Després tornem al cotxe i anem al Monument Natural del Roque Nublo, i aprofitarem per anar d'excursió al peu del impressionant Roque Nublo (1.812m), encara que només es pot pujar dins dalt escalant.
Assistents: Pau, Joan, Visi i Martí.
Es un cim sense cap dificultat, ja que es pot arribar amb vehicle fins dalt, on hi ha un mirador i prop de l'ermita do Faro.
L'ascensió aquest cim no té cap dificultat ja que s'arriba amb vehicle fins pràcticament dalt.
Seguim fins les runes de la Cabana da Mallada do Piornedo. D'aquí seguim pujant fins el Collado Mustallar, seguim la carena cap al Sud, seguint el filat, fins al mateix cim del Mustallar (1.935m).
Envoltats d'una espesa boira, firmem al registre i fem les fotos de rigor, per emprendre la baixada fins Piornedo pel mateix camí.
Assistents: Pau, Joan, Visi i Martí.
Enllaç albúm de fotos: https://photos.app.goo.gl/VW6WvFd1fh4s8PDA8
La baixada, la ferem pel mateix itinerari fins el Port de Áliva i d'alli amb vehicle (4x4) fins Espinama.
Assistents: Pau, Joan, Visi i Martí.
L'endemà de fer l'ascensió al Gorbeia, durant les nostres vacances, avui anem a pujar el cim més alt de Gipuzkoa.
Per aquí pasa la famosa cursa de muntanya Zegama. D'aquí surt un sender per les roques, que ens dura altre cop a les Campas d'Urbía, i seguint el camí tornem al Santuari de Aranzazu.
Assistents: Pau, Joan, Visi i Martí.
Aquest any farem pasarem les nostres vacances familiars al País Basc, a la tornada aprofitem per fer una mica de excursionisme i fer el cim més alt de les províncies de Arava i Bizkaia.
Deixem el vehicle al aparcament Pagomakurre, d'aqui anem pujant cap al Sud per un camí ben fresat. Pugem per parts fins passar pel costat del preciós Refugi Gorbeia.
Seguim la pujada i passem pel costat de la cova-ermita Edurretako Ama (Ntra.Sra. de las Nieves), on podem fer sonar una campana.
La tornada la farem seguint el mateix recorregut a l'inversa.
Assistents: Pau, Joan, Visi i Martí.
Es un cim sense cap dificultat a l'estiu, ja que s'accedeix per una carretera asfaltada. També es pot pujar amb un teleferic. A dalt hi han varis edificis i fins i tot botigues de souvenirs i un petit bar.
Dalt del cim han construït un immensa fita per fer-lo arribar al 2.000 metres d'alçada.
 |
L'endemà fem el cim i amb un descens molt bo fins Arinsal.
Dia9: Dissabte al matí surto de Madrid-Atocha amb la RENFE fins l'estació de Cercedilla, on fem transbord al carrilet del Puerto de Los Cotos. D'ací, per un camí ben fresat, pujo en qüestió de 1/2 hora al llac de Peñalara, i d'aquí en 1/4 hora arribo al refugi lliure Zabala (de la FEM), on passo la nit.
Dia 10: L'endemà, ja tard pujo, en uns 3/4 d'hora, al cim culminant de la Sierra de Guadarrama, el Peñalara (2.430m), i continuo fins al Cerro de los Claveles, més alpí, en 1/4 d'hora. Baixada directe cap a la Laguna de Peñalara. Aqui hem banyó i despres pujo a dinar al refugi Zabala. On tot seguit baixo cap el Pto. Cotos per agafar el tren de tornada.
Dia 18: Divendres de bon matí agafo l'Alsina Graells cap a Lleida, tot sol. Un cop a Lleida dino i tot seguit un altre autobús fins a Graus, on després de tres hores d'espera, continua camí fins a Benasc. Com tinc decidit pujar a dormir a La Renclusa, i encara que es tard, començo a caminar. Hem para un francès que hem puja amb cotxe fins quasi els Banys de Benasc. continuo caminant i, un cop es fa fosc, hem para un xicot de Sòria, l'Angel Galdino, que també va a fer l'Aneto. La pista on deixem el cotxe queda a 1/2 hora a peu del refugi de La Renclusa. Allí dormim.
Dia 19: El dissabte a les 5:30h del mati, fem els preparatius i marxem després
d'un petit desdejuni, cap a la màxima cota dels Pirineus. Ens decidim per el Portillón Superior amb amples pales de neu dura. Un cop a la gelera ens parem per abrigar-nos i protegir-nos del fortissim vent que hi fa, triguem en arribar al Coll de Corones 1h.