divendres, 7 de setembre del 1984

Ascensió Cara Nord del Mont Perdut

Sortim divendres a la tarda i anem a dormir amb tenda a la Vall de Pineta, en Roman, Xavier i jo.

L'endemà pel matí, marxem cap el Balcó de Pineta (2.517m) i després de cinc hores arribem a dalt. Trobem un vivac molt bo i ens instal·lem el mes comode posible. Passem la resta del dia anant a buscar aigua i estudiant la Cara Nord, els seracs i la via d'ascens per l'endemà.

Diumenge sortim a les vuit del matí i superem la primera franja rocosa per la dreta, en la part més estreta, una grimpada sense corda. Un xic més amunt ens calcem els grampons i atravessem la primera gelera de dreta a esquerra, per anar sota els seracs de la segona glacera. Un cop a l'esquerra, atravessem la rimaia per un feble pont de neu i fem, a uns 30m, la reunió a la roca en un clau; en 2 tirades més (II+, amb pas de III) arribem, cap a la dreta i en diagonal, a una tartera al peu de la segona gelera. 

Ens calcem, altre cop, els grampons i per una dreta pala de neu (40-45-50-55-50 graus) progressem. Tenim uns minuts de perill car un allau de pedres ens agafa de ple, anem per tot hi no saben que fer uns segons de panic que no ens decidim cap a on anem, a en Roman li ha tocat una pedra al braç i li fa molt mal. Per fi continuo amunt cap a la canal a 100m per on surt la via. A dins la canal faig reunió a dins la rimaia. Continua el Xavi per la roca summament descomposta per una tirada de 80m al ensamblé. Parem per por a tirar pedres a la cordada d'una parella que ens segueix i decidim esperar-los. 

Un cop junts fem reunió amb en Roman a 1/2 tirada (40m) per la canal de gel, mlt bo; fins sortir a la roca on ens trèiem els grampons. En 2 tirades per una canal-tartera, a la dreta, summament descomposta, que ens obliga a anar tots junts. Una altra tirada netament cap l'esquerra, atenció a les pedres soltes, sortim a la tartera final. D'ací ja sense encordar, cap el cim del Mont Perdut (3.355m), on arribem a les 3h de la tarda (7h en total).

Tornem per la Via Normal (Escupidera), al Llac Gelat (2.988m) i remuntem el Coll del Cilindre (3.071m), i baixem per la Via Normal de Pineta. Per fi arribem al vivac realment cansats, hem hagut de fer un rappel a la barrera rocosa per precaució. Fem un petit mos, una xerrada i a dormir.

L'endemà dilluns el cel es tapat i plou, així doncs agafem els tratos i cap el Parador de Pineta falta gent, on arribem amb 2 i 3/4 hores. El dia sembla que s'arregla, pero qualsevol tornar a pujar. Així que anem a dinar en un "xiringuito" més avall i cap a Barcelona falta gent.

* UNA ASCENSIÖ DURA, MIXTA I AMB CARÀCTER *

Index Fotos: 086.001-036