dimecres, 26 de juliol del 1978

Vacances d'estiu 1978 (2) - Ordesa i Vallhibierna

Sortida d'estiu a Ordesa i Vallhibierna els dies 22 al 26 de juliol.

Itinerari:
Dies 22: En Gabí i jo sortim amb el R5 cap a Ordesa, on arribem després de dinar, deixem el cotxe, agafem el material i anem cap amunt. El paisatge es magnific, el bosc, els salts d'aigua, el riu, les grades de Soaso.
Arribem a la "Cola de Caballo" i pugem per las "Clavijas de Soaso" fins al Refugi de Goriz; plantem la tenda i anem a dormir.

Dia 23: L'endemà, a les 8h, sortim per a fer el Mont Perdut (3.355m) que fem al cap de 3,5h després de sortir. Estic al meu primer 3.000 i sobre del tercer cim del Pirineu. Baixem cap el Coll del Cilindro (no el fem) i baixem cap el refugi de Goriz, desparem la tenda i baixem a buscar el cotxe (en Gabi no es vol quedar més aquí). Anem cap a Benasque, es fa de nit pel camí i dormim en un prat passat Benasc.

Dia 24: L'endemà ens dediquem a anar als Banys de Benasque i a dinar a la Fonda Barrabes. A la tarda pugem al campament de l'AEM a Vallhibierna on trobem als Baró, Mir, Granell, etc.. Per la nit hi ha gresca celebrant els nostres primers 3.000.

Dia 25: Sortim tard per a fer el Vallhibierna (3.067m). Pugem la pleta de llassos, flanquegem un glaciar i entrem en una canal de neu molt dura, sortim per l'esquerra a l'aresta de rocam podrit però molt fàcil, una vertadera tartera; al cap de 3 hores som dalt del Vallhibierna (el meu segon 3.000) i pel Pas de Cavall (II), sense encordar per un pas aeri d'uns 50 m. Som a dalt del Culebras (3.062m i el meu 3r 3.000).

Baixem, per pales de neu molt verticals, cap el Coll de Culebras. Faig una relliscada de 200m, segueixo molt nerviós (davant nostre baixen a un noi ferit, almenys veig sang a les pedres del camí), més avall en una pala de neu caic malament = esquinç del peu esquerra. Baixo fent "culwagen" assegurat per en Gabi. Tardo en baixar 6 hores. El campament l'han plegat, i ja no hi queda ningú. Baixem a Benasc.

Dia 26: S'han acabat les vacances tornem a Barcelona.

Index Fotos: 006-033/059

dijous, 13 de juliol del 1978

Vacances d'estiu 1978 (1) - Ruta al Pallars Sobirà

Ruta d'estiu a la regió del Pallars Sobirà del 10 al 14 de juliol.

Els plans per aquestes vacances se han anat espatllant en relació al company que ha de venir amb mi. El problema de sempre.

Vist el plan surto sol amb el cotxe de línia fins a la Pobla de Segur i d'ací a Cabdella amb la "Primera del Flamisell". Surto a peu cap l'Estany Gento. Pujo per la Pala Pigolo fins a la via del carrilet i per aquesta fins a l'Estany Gento. Allí no hem deixem lloc per dormir, però hi ha un noi que hem deixa un parell de mantes (Carles) i clapo darrera l'hotel.
L'endemà de bon mati pujo fins el Refugi de Colomina i deixo el material; surto cap l'Estany de Colomina de Dalt, després a l'Estany Vidal i Estany Tort, la raó de donar tantes voltes es que porto uns tubets d'Icona per recollir mostres d'aigua i plàncton dels llacs.
Torno al refugi quant son les quatre de la tarda, no hi ha ningú, això si, merda fins a 45cm d'alçada en tots el racons, i rates. com que no puc menjar amb aquest paisatge agafo l'escombra i mans a la feina, sobre les 5 1/2h tinc el pis de baix quasi net i al anar a tirar les deixalles veig que puja un grup molt nombrós (unes 40 persones), feina inútil?.
Son del campament Flamisell i quedo amb els caps de que m'ajudin a arreglar el refugi, obrim el pis de dalt (el pany esta esbotzat). S'ens presenta un espectacle desolador: lliteres canviades de lloc, matalassos plens de merda, coixins trencats, etc...; Anem per feina i també netegem el pis de dalt, tot i això quasi no cabem al refugi (unes 30 places).
De bon mati agafo els "bartols", hem despedeixó dels companys de refugi i surto cap el Refugi Josep Mª Blanc. Passo els llacs de Frescau, Mar i Saburó, la pujada al port es forta i hem creu-o amb uns "gavatxos"; per fi soc dalt del Port de Saburó, s'obre un panorama grandiós, infinitat de llacs i estanys, carenes, cims, crestes i quantitat de neu (massa per aquesta època) però molt bona.

D'ací baixo directament cap l'Estany Negre, hem trobo amb un tallats però ja soc al bell mig, planto un ràpel de 20m i però (abandono) un tros de baga, continuo pel mig del diedre de roca i herbós per on baixa un torrent, hem quedo xop, fins al part de la part de baix, d'aquí segons un plànol hi ha un camí que voreja el llac per l'esquerra, doncs me n'hi vaig; però cada cop la continuació la veig mes negre, estic flanquejant pel mig d'un caos impressionant, hi ha moments que tinc molta angunia, Quan hem falta una misèria per arribar a la presa hem trobo amb magnifica e imponent torrentada, obra dels senyors de la hidroelèctrica que hem barra el pas.. Provo de passar però l'únic que aconsegueixo es mullar-me fins la cintura.
Remunto una pala bestial entre herbosa i pedregam fins a dalt d'un turo i d'aquí trobo un camí que hem porta, per fi, al refugi.
Entro en plan, molt cansat, i hem poso a dinar, estranyats els del refugi hem pregunten si ja sopo, jo els hi dic que no, que dino. Total que s'ha parat el rellotge hi vaig amb 3 hores de retard (hem pensava que eren les 4h).
El guarda del refugi es en Jaume Hernàndez, un "jove" molt ferm i una altra noia que es diu Carme. Quedem per l'endemà per a fer la cresta de l'Avió.
Sortim molt tard i decidim nomes pujar al Muntanyó (2.774m) per la canal (colour) de neu molt bona fins a dalt de la creat i d'ací fins al cim. Fotos de rigor. Per cert, avui faig 20 anys, hem conviden a dinar.
L'endemà baixem la Carme i jo amb el jeep de la Ehner a Espot i la Guingueta, i esperem a l'autobús per tornar a Barcelona. Al arribar comprem per a la Carme una radio, porto els tubs d'Icona a la Universitat de Barcelona i encara a dissabte m'hen vaig al Canet-Folk.

Uns dies molt macos i segons com perillossos.

Pressupost: 3.527 ptes.

Menjar 1.095
Alsina i Graells 440
La manduca 375
Bus 56
Refugi 260
Alsina i G. 551
Fonda: 250
Gastos varis: 500


Notes:
  • La canal que pujarem al Muntanyó, surt a la guia del CEC com la canal de la Cara Nord ,via "Michard-Rispall" (PD).
  • D'aquesta travessa en va sortir un escrit que vaig presentar al el premi literari que organitzava l'AEM per el 50e. aniversari AEM (1981) i que va guanyar el 1r. Premi (ex-equo). Podeu llegir-lo en línia al següent enllaç "Una activitat més".

Index Fotos: 005-001/032

diumenge, 9 de juliol del 1978

XXXII Marxa Nocturna d'Orientació UEC

Participació a la XXXII Marxa Nocturna d'Orientació UEC la nit del 8 al 9 de juliol a la zona del Montnegre.

Equip amb en Napoleó, Jordi Marimon i jo.

Com sempre correm massa i de la posició 13, acabem arribant els segons, encara que anem primers les 2/3 parts de la prova.

Ens classifiquem en la posició 24 (millor-ho 4 llocs) i 2ns de l'AEM.

Hem pertoca com a premi un llibre sobres les primeres expedicions a l'Everest.

diumenge, 2 de juliol del 1978

Travessa de l'Olla de Núria

Travessa de l'Olla de Núria els dies 1 i 2 de juliol

La sortida ha sigut preparada ràpidament el dijous i el divendres a la tarda agafem 8 persones el tren cap a Ribes de Freser.
Allí anem a la Fonda dels Caçadors per tal de dormir i l'endemà, després d'un tranquil esmorçar, sortim corrents per agafar el carrilet, que surt com sempre amb retard.
Quan arribem a Núria esta plovisquejant i el temps es de gos. Comencem a sortir les primeres tentatives, del nostre cos de consumidor anem del plaer, de plegar; Peró amb un moment de bogeria muntanyenca i un repas de consciencia (i remullada de cara) decidim sortir en direcció del Puigmal elegantment.

El nostre pas es ràpid tot i que portem el material (2 tendes, una L, fogons, ect..). Tot i això en una hora clavada del Santuari, arribem al Pluviòmetre on plantem les tendes, la boira es impressionant i espessa. Dinem i en un altre atac de bogeria agafem quatre trastos i cap el Puigmal falta gent.
En hora i mitja ens plantem a la creu (2.913m). Fa un fred horrorós, molta boira i vent; els pronòstics per demà son molt negres.
Baixem corrents cap el campament. Allí sopem i anem a dormir, intenció vana ja que en una altre atac de bogeria comencem a explicar acudits que duren 2 hores, com a minin ja era la una de la nit.
A les 6 del matí ja he tret el cap per fora la tenda. El fred es violent però en contra de les prediccions el dia es esplendorós i radiant, aquí dalt ja hi toca el sol, mentre els de Núria estan en la nit.

Pleguem la parada i cap a l'olla falta gent. Sortim sobre les vuit del mati pugem per la directa al Pic del Segre (2.844m) i per la carena (en alguns llocs creta fàcil) els Pic de Finestrelles (2.829m), Pic d'Eina (2.789m), Pic de Nou Fonts (2.864m), Pic de Nou Creus (2.799m) i d'aquí per la "Pala Bestia" i la Coma de Mulleres a Núria en una hora (pensàvem que el carrilet sortia a les 15h ,però sortí a les 16h). Total 9,5 hores de marxa (2,5+6+1).
He quedat molt satisfet d'aquesta sortida ja que a mes de fer 5 "primeres" meves, l'ambient ha sigut fabulós i muntanyenc al 80%.

Assistents: Jordi Marimon, "Peque", Roger i Benji Garcia, Eduard Llongueras, Gabi Parareda, Ana Rodríguez i jo.

Ral·li del CEC a Cabdella

Participació al Ral.li del CEC a la regió de Cabdella els dies 24 i 25 de juny.

Es la meva primera participació d'un raylle "en serio" hi vaig molt il·lusionat; formo equip amb en Sam i el Gabi, amb el que fins i tot he anat al gimnàs per preparar-me.

Pugem amb cotxe R5 "caset i pachanga" amb la Rosa Lizanda, ens para un control de la Guàrdia Civil (abans n'hem vist a carretades) i "jalem" a la Pobla de Segur. Seguim fins a Cabdella on "clapem" amb els demes fent vivac a la cuneta.

L'endemà de bon mati (..!) donen la sortida i pugem amb decisió a muntar el campament a 2,5 hores de marxa. Arribem cansats però bastant bé de temps. Deixem els "bartols" sobrants i els tapem amb un plàstic, mentrestant es posa la boira.
Comencem a caminar amb d'intenció de pujar a Mussoles i el Pesso, i fer apuntalar la medalla de plata. Caminant per la boira perdem una mica l'orientació, anem acumulant temps i cansament, enfilem per una pala directa al Mussoles i allí, a 1/4 h. del cim, es tanca el Control.

Ja no cal córrer l'altre pic es inabastable ara. Baixem molt frustrats (almenys jo), però hem vaig animant de mica en mica (anem dos equips sencer el del Manolo, l'Amèlia i Rosa i nosaltres).

L'endemà ens quedem al campament i sortim a fer una mica de cresta, tornem cap el campament i pleguem la parada.
Fins un altre ral.li no se si podré treure'm l'espina.