Cresta de Salenques

Ascensió al Margalida per la Cresta de Salenques el 17 de juliol.

Per fi he trobat el temps i companys per a realitzar la Cresta de Salenques de dificultat D.

Sortim divendres a la tarda i pugem a dormir al Pla de Besurta (1.800m) . Dissabte a les 8:00h del matí , en Carles Vidosa, Joan Carles Muñoz i jo; xino-xano pujem al Coll de Salenques en dues hores (2.801m).

Encara que el dia es tapat, no sembla, de moment, que vulgui descarregar i continuem, sense encordar-nos, fins al primer gendarme, que flanquegem per la dreta i per sota.

Ens encordem i ataquem un gendarme característic, que fem per les fissures, amb tendència a la dreta i arribem al collet de l'Ocell de l'Estasen, passem per el forat de les potes i fem reunió.


Continuem per l'esquerra del següent gendarme, flanqueig fins a entrar en una canal que remuntem fins la bretxa on fem reunió.
Tirada espectacular igual que la següent. Pujar a la plataforma (2d). Després es segueix un flanqueig descendent a l'esquerra i a la segona esquerda enfilem amunt (1 clau). Continuem a "l'ensamble" durant unes 10 tirades, fins que disminueixen les dificultats, de manera que ens desencordem. Fins aquí i d'ara endavant hem anat, generalment, per l'esquerra de la cresta. Amb un pas atlètic coronem el cim del Margalida (3.258m), son les 15:00h.

Fem un mos i continuem fins al Pic de Tempestats (3.310m). continuem per l'embrollada cresta fins a sobre de la Bretxa de Tempestats. Hem d'esperar ja que hi ha una cordada fent el rapel.
El temps insegur fins ara, es carrega d'electricitat i una negror apareix per darrera de Salenques. Fem marxa endarrere cap el Tempestats on hi ha una escapatòria per la Via Normal. El nostre company que porta penjant uns mosquetons i l'hi comencen a "xiular", li ho dic i l'agafo, hem sobta un espetec a la ma. Sembla que l'estàtica ens fa una mala passada i no estem molt tranquils. Apretem el pas fins al cim i comencem a descrestar i de seguida ens tapem amb un plàstic i aguantem la pedregada i la tronada.

Quant es calma un xic, baixem més avall a un bivac, on hi ha mes gent, ens tornem a aixoplugar i torna la tempesta. Desprès surt el Sol i baixem fins al refugi de Vallhibierna on dormim una mica. En Carles va a buscar el cotxe a La Renclusa !!

L'endemà anem a banyar-nos al pantà de Graus i tornem d'hora a Barna.

Index fotos: 049.001-031

Nota: A la tarda vaig al cinema amb en Pep Manel i en Joan Miñarro.