Del 27 al 31 de març de 1975, el Clan del Ag.J.Estalella (NINE) fem la travessa de Serra Cavallera.
D'aquesta sortida no tinc cap nota ni fotografia, pero si un diari sobre la meteorologia que varem viure i el viu record, per les dificultats trobades.
Sortim de Barcelona en tren fins Sant Joan de les Abadesses, d'aquí pugem caminant fins Ogassa, on acampem pels voltants, el dia es ennuvolat i cau al xàfec.
L'endemà anem pujant cap la Serra de Cavallera, i abans d'arribar a la carena (suposo pels vols del Coll del Pal), el dia amb sol i núvol pel matí al migdia es tapa i cau aiguaneu, acampem enmig de la boira al vessant sud de la carena.
Dissabte ens aixequem amb tot nevat, que ha caigut durant la nit, i seguim amb boira i segueix caient neu. No canviem el lloc d'acampada i la neu ja té uns 10 cms d'espessor.
Diumenge 30, ens llevem amb bon dia i llueix el sol. Pugem a la carena i la seguim, intentant flanqueixar per sota el Puig d'Estela, pel vessant de Pardines, cosa que ens enllenteix molt, ja que trepitgem neu fonda, d'un 60 cm en alguns punts. El vent primer fort va afluixant i a la posta de sol arribem dalt del Taga (2.040m) on fa un fred terrible; una companya no es troba gaire be, degut al cansament i el fred, i la enviem cap avall amb els altres companys i ens quedem dos dalt del cim per baixar les motxilles fins a Bruguera. Allí fa l'acantonament la resta de l'Agrupament, i on podem recuperar forces i adonar-nos del perill que em passat, amb risc d'allaus i d'hipotermia.
Dilluns 31, el dia neix altra cop ennuvolat i despres de dinar comença a caure neu primavera. Baixem fins Ribes de Freser on agafarem el tren per tornar a Barcelona.