Ascensió a l'Aneto

El passat dissabte 22 d'agost varem fer l'ascensió a l'Aneto (3.404m) amb uns amics, l'Albert i en Miquel, els meus fills Pau i Joan, en Ferran amic dels meus fills, la meva companya Visi i jo. Hem feia molta il·lusió pujar tots junts al cim més alt del Pirineu.

Varem sortir amb l'autobús des de Benasque a les 4:30h del mati, que arriba al Pla de Besurta (1.940m) ben ple de gent una hora mes tard. Pujem a bon pas, i a les fosques, fins el renovat refugi de La Renclusa (2.140m), on fem un breu parada. D'aquí pujarem al Portilló Inferior (2.651m) i per la carena al Portillo Superior (2.908m), on aprofitarem per menjar quelcom.

Baixem una mica i continuem pujant per les restes de la morrena de la gelera, aquest tros s'ens una mica pesat, encara que la joventut dels nanos es fa notar, ja que van a "tota pastilla" i ens esperen fent una becaina. Per fi arribem al començament de la glacera, que trobem molt amunt (3.100m aprox.) i molt reduïda comparada amb l'ascensió que varem fer al any 1997. Aquí ja es necessari calçar els grampons, ja que el gel es dur i amb una fina capa d'aigua per a sobre.

Després de guanyar alçada ràpidament, per posar-nos prop de la paret del Pico del Medio, anem travessant per sobre de la rimaia, i en baixada per arribar al Coll de Corones (3.173m). M'emporto una sorpresa al veure que el llac gelat de Corones ja no existeix, l'aigua s'escolat totalment.
Seguim pujant uns metres, on ens hem de descalçar els grampons durant uns metres, per tornar a posar-los i pujar uns metres més, on per tartera arribem a l'avant-cim, i on ens esperen des de fa molta estona, passem el sempre delicat Pas de Mahoma per poder arribar a la gran creu del cim de l'Aneto, punt culminant del Pirineu amb els seus 3.404m (son les 14h).

Tornem a l'avant-cim i fem un mos per recuperar forces abans de començar la baixada. Al Coll de Corones decidim fer la baixada per Aiguallut, així que fem una gran diagonal en baixada cap l'esquerre, primer per el gel brut de la glacera, ple de riuets d'aigua fossa, després per una gran esquerda de roca amb clapes de neu primavera molt evident.

Un cop s'acaba la neu seguim recte avall per el mar de roca llisa de granit, que fa pocs anys eren el llit de la glacera, en direcció l'Ibon del Salterillo (2.460m), on fem una bona parada i una sessió fotogràfica amb una petita marmota que s'agosarat sortir del cau per a veure'ns.

Continuem per la dreta orogràfica de la sortida d'aigües de l'ibon, per baixar a la Vall de Barrancs, on hem de creuar el riu i agafar el camí que ens dura al Pla d'Aiguallut (2.090m). Passem per el curiós Forau d'Aiguallut, on l'aigua escola sota terra cap els Güells del Jueu a l'Artiga de Lin (Vall d'Aran).

Seguim per bon camí fins al Pla de Besurta, on arribem a les 20h. L'ultima sorpresa del dia la tenim al agafar l'autocar ja que nomes arriba fins l'aparcament de l'Hospital de Benasque, on hem d'esperar l'autobús de les 21h, per arribar finalment a Benasque a les 21:45h i poder gaudir d'una bona dutxa i un bon sopar.

Excursió al Pico las Nieves, Pico Catedral i Roque Nuble (Gran Canaria)

Aprofitant unes vacances a Gran Canaria, varem anar a pujar el cim mes alt de l'illa, el Pico de las Nieves (1.950m), on practicament s'arribà amb cotxe fins el petit mirador, pero la sorpresa es que no es pot pujar al cim per dues raons, ja que ja escalar per pujar-hi i perquè el cim està dins un terreny militar i no es pot pasar lliurement.

Per poder fer l'activitat varem decidir fer el cim veí Pico Catedral (1.917m), o Campanario. 

Es una caminada per un sender entre pins, amb unes vistes impressionants de part de l'illa, dels boscos de pins, el Roque Nublo i de la silueta del Teide, a l'illa propera de Tenerife, al Est.

Després tornem al cotxe i anem al Monument Natural del Roque Nublo, i aprofitarem per anar d'excursió al peu del impressionant Roque Nublo (1.812m), encara que només es pot pujar dins dalt escalant.

Assistents: Pau, Joan, Visi i Martí.

Enllaç al álbum de fotos.