Uns amics de Sant Pol Park ens vàrem proposar, pel cap de setmana de l' 11 de setembre, fer la ascensió al cim més alt del Pirineu l'Aneto de 3.404 m.
El dijous 11 de setembre sortirem de Barcelona amb tres vehicles cap a Benasque, la logística del viatge va cap canviar de cop quant, a la pujada de La Panadella, un del cotxes va trencar la junta de cul.lata i es va quedar (per sempre) a una areá de servei. Una hora després seguíem, més apretats, el viatge fins a Benasque (Huesca).
Establirem la base a l'Hospital de Benasque, al final de la carretera A-139; Actualment es coneix per Llanos del Hospital i es un hostal molt acollidor i amb molt d'encant, en un marc de pura alta muntanya soberbi.
Llanos del Hospital
L' ascensió la férem el divendres 12 de setembre, sortint a l'alba, després d'un breu refrigeri, primer en cotxe fins al final de la pista asfaltada al Plan de Estan (1.870m), i després comença la suau pujada fins al refugi de La Renclusa (2.140m). El dia no promet gaire, es tapat i els núvols no pinten gaire bé, però com es molt d'hora preferim seguir pujant fins que el dia es decideixi.
Un cop al Portillón Inferior (2.740m) decidim seguir pujant per la cresta fins el Portillón Superior(2.780m). En aquest punt baixem al pedregar que es l'antic llit de la glacera de l'Aneto.
Primer per rocs i mes amunt per neu dura i plaques de gel negre (es evident que esta en retrocés aquesta glacera) anem guanyant alçada fin arribar amb un llarg flanqueig per una petita cresta de neu al Coll de Corones (3.198m). El dia segueix cada cop més tapat i amenaçador però com que no plou seguim endavant.
Per fi ataquem l'ultima rampa que va del Coll de Corones a l'avant-cim. Per passar al cim de l'Aneto cal superar el Pas de Mahoma, una fàcil i curta cresta de granit però amb un bon pati a banda i banda. Per acabar-ho d'arreglar comença a nevar feblement i els pocs grups que hem arribar fins aquí ens apressem per arribar a la creu de l' Aneto (3.404m) i punt culminat dels Pirineus.
Al cim de l'Aneto a 3.404 m
La tornada es fa bastant dura ja que un cop a la glacera la nevada es converteix en una fina pluja i a l'alçada del Portillón en un xafec. Passem per La Renclusa sense parar, ja que es fa fosc per moments, i arribem ben amarats d'aigua al cotxe. Al cap de pocs minuts arribem a l' Hospital de Benasque i podem prendre un bany i canviar-nos de roba, i cel.lebrar amb un sopar l'aniversari de la meva companya Visi.
L'endemà (dissabte 13 de setembre), amb un dia esplendit i amb les famílies, férem l'excursió des del Plan de Estan al Plan d'Aigualluts (2.030m), on hi han uns "sumideros" que s'empassen l'aigua de la glacera de l'Aneto; aquesta aigua va a parar als Güells del Joeu a la Vall d'Aran.
Al Pla d'Aigualluts
I diumenge ens despedirem de la Vall de Benasque per tornar a casa, esperant tornar un altre cop amb millor temps per repetir l'ascensió a l'Aneto. Fins aviat!!
