Travessa Integral de Montserrat

La colla dels Transpi (els que hem anat fent la Travessa Integral del Pirineu amb Atlas Natura), varem quedar el passat diumenge (19-febrer) per a fer una altra integral, encara que en aquest cas d'un sol dia, doncs es tractava de realitzar la Travessa Integral de Montserrat, recorrent tot el massís de Can Massana a Collbató.
L'itinerari escollit va esser el següent: Can Massana, Coll de Guirlò, La Portella, Refugi d'Agulles, Coll de Porc, Coll del Cilindre, Montgròs, Torrent de Migdia, El Camell, Sant Jeroni, Pla dels Ocells, Santa Anna, Monestir de Montserrat, Santa Cova, Cova del Salnitre, Collbató.

Algunes dades:
Distància recorreguda: 19,18 qm.
Altitud mín: 426 m, màx: 1.250 m.
Desnivell acum. pujant: 1.149 m, baixant: 1.344 m.
La nostra companya Mercè ens ha fet una bonica crònica de la sortida:

CRÒNIQUES DE LA TRANSMO FEBRER DEL 2012

Trobada a Can Massana, petons i abraçades. Pista de gel i amb pujada, deu ni do quin començament. Busquem l'amic sol que ens fa treure roba i descansem uns minuts al costat del Refugi. Pujar i baixar per camins, corriols i canals ajudats pel boix i les arrels que no faltin; el cel no s'acaba de decidir. El Montgròs ens acull amb la seva gran panxa, que petits que som!

A Sant Jeroni falta gent, cantem una cançoneta de muntanya que una noieta del sur aplaudeix. Tenim gana, al costat de l'ermita dinem i expliquem acudits. Encara falta molt diu en Martí, però els transmos som gent forta i sufridora, hem tingut un bon mestre. Escales avall, queixes i Virolai, que be que sonava! La banda sonora s'amplia amb "Boig per tú" i amb els crits de: in, inde, independència al costat del monestir.

El camí de la Cova ens posa a prova i com aquell qui no fa la cosa un caminet ens desvia cap avall amb giragonses i petits desnivells, ara sí, ja es veu Collbató. Les coves del Salnitre, ja hi som! El sol fa un "solo" abans d'amagar-se, ens ha donat la benedicció, i és que ens la mereixem, fa hores que caminem, estem cansats però contents per haver superat la ja famosa Transmo 2012.

Camins que ara s'esvaeixen

Camins que hem de fer sols

Camins vora les estrelles

Camins, que ara no hi són

Mai no és massa tard per tornar a començar

per sortir a buscar el teu tresor

Camins, somnis i promeses

Camins, que ja són nous.

Dedicat a: Martí, Maria, Andreu, Ramon, Elisa, Carme, Lluis, Elisenda i Dolors.

Gracies Mercè !!

100 cims més emblemàtics de Catalunya

L'ICC (Institut Cartogràfic Catalunya) acaba de publicar una aplicació web per accedir, i descarregar, a la posició dels 100 cims més emblemàtics de Catalunya, i com resultat de re-calcular l'altitud de tots aquests cims.

Aquesta publicació es resultat de la 1a. Jornada sobre cartografia i excursionisme, celebrada a l'ICC el maig de 2004 i a la qual vaig poder-hi assistir.

Enllaç a la noticia

Tuc de Mauberme

Diumenge 16 d'octubre ens llevem a les 6:00h i prenem l'esmorzar a l'alberg "Era Garona" de Salardu, agafem el cotxe i anem pujant cap a Bagergue i continuem per la pista cap al Pla de Ribera, recomanada només per a vehicles tot terreny, on agafem el trencall que puja cap la Cabana des Calhaus (1.910m), continuem encara per la pista fins a l'alçada del Pla de Tor, on trobem el trencall de l'antic camí per on ara passa el GR-211, aquí deixem el vehicle (2.055m).

Prenem el GR-211, seguint l'antiga pista de les mines de ferro, que ens fa guanyar alçada suaument, fins el Llac de Montoliu (2.360m) on arribem al cap de 1 hora.

Amb una bona vista sobre el llac i del objectiu, recuperem forces, i tot seguit seguim per un sender (marques grogues) que puja fort, direcció NW, fins el Coll de Mauberme (2.484m) entre Tuc de Crabes i el Mauberme, continuem direcció NNW guanyant alçada i seguint les fites, per anar donant la volta a la falda del Muberme fins situar-nos al peu de la canal de la cara W.

Remuntem el fort pendent de rocs i terra ben dur degut al fred de la nit de la tartera; a mitja pujada ja anem trobant petites clapes de neu que encara aguanten de l'ultima nevada.

Finalment després d'una travessa direcció E, a la part superior de la canal, anem a parar a la cresta cimera que en pocs metres en dura al cim del Tuc de Mauberme (2.880m) on arribem al cap d'unes 3 hores de sortir.

El dia es molt clar i tenim una vista impressionat de tot el Pirineu, des l'Aneto i la Maladeta, fins la Pica d'Estats, del Midi de Bigorre als cims del Parc d'Aigües Tortes i Sant Maurici, i als nostres peus els Estanys de Liat.

Després de la sessió fotogràfica de rigor, fem un mos i retornem sobre els nostres pasos. Un cop arribem al Coll de Mauberme baixem cap el Pla de Tor seguint la solitària Coma Nera i que ens du directament al vehicles, per retornar a casa.

Sortida oficial del SEAM (A.E.Muntanya)
Assistents: Pilar Valenzuela, Maria Serrano, Joan Mari i Martí Riera.