dijous, 24 de desembre del 2009
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Wikiloc guanyadora premi Geoturism National Geographic
Wikiloc porta ja uns anys a la web (projecte d'en Jordi Ramot), i ha demostrat que es una aplicació útil, i senzilla d'utilitzar, clau per arribar a molta gent.
Més informació al WikiLoc's blogdimecres, 7 d’octubre del 2009
Comunicat de la FEEC sobre la taxa per rescats
Hem faig ressò, de la noticia publicada dilluns per la FEEC, sobre la taxa per rescats que implantarà properament la Generalitat.
Comentar, tal com diu la noticia, dels 80.387 rescats realitzats l'any 2008, i un cop analitzades les dades aportades, nomes un 0,41% varen ser rescats de muntanya pròpiament dits.
Per tant s'ens culpabilitza d'imprudents al col·lectiu d'excursionistes, no sabem si malintencionadament o pitjor irresponsablement, d'unes actuacions i uns costos que, com a col·lectiu, no en som realment responsables.
Estic d'acord que els usuaris dels serveis de rescat paguin una taxa, primer de tot com a mida de dissuasió per a la gent que va de qualsevol manera per el medi natural. Però que no serveixin, aquestes dades, d'excusa a les companyies asseguradores, per apujar-nos la quota de l'assegurança als excursionistes quant realment no hi ha raó per a fer-ho.
Comentar, tal com diu la noticia, dels 80.387 rescats realitzats l'any 2008, i un cop analitzades les dades aportades, nomes un 0,41% varen ser rescats de muntanya pròpiament dits.
Per tant s'ens culpabilitza d'imprudents al col·lectiu d'excursionistes, no sabem si malintencionadament o pitjor irresponsablement, d'unes actuacions i uns costos que, com a col·lectiu, no en som realment responsables.
Estic d'acord que els usuaris dels serveis de rescat paguin una taxa, primer de tot com a mida de dissuasió per a la gent que va de qualsevol manera per el medi natural. Però que no serveixin, aquestes dades, d'excusa a les companyies asseguradores, per apujar-nos la quota de l'assegurança als excursionistes quant realment no hi ha raó per a fer-ho.
dimarts, 22 de setembre del 2009
Ascensió al Comapedrosa
El dissabte 12 de setembre, a les 8:00 hores, havia convocat a la Colla de Sant Pol Park a Arinsal (Andorra) per a fer el Comapedrosa.
El cim del Comapedrosa, amb els seus 2.942m, es el cim més alt del Principat d'Andorra. Feia molt de temps que portava al cap pujar-hi a peu, ja que el varem fer l'any 1986, amb esquis de muntanya, per el refugi del Pla de l'Estany.
Finalment, nomes es va apuntar a la sortida en Josep, i també es va afegir un company de feina, en Víctor. Durant tota la setmana varem esta consultant les previsions del temps, ja que no eren del tot engrescadores. Finalment, amb una probabilitat de pluja del 30% al migdia i del 50% per la tarda, decidirem tirar cap amunt.
L'itinerari, ben senyalitzat, surt del final de la carretera d'Arinsal per pista durant poc més d'un quilometre, i s'agafa un trencall a l'esquerra. Al cap de poc hem de creuar el riu per un bon pont; a continuació puja mes o menys fort, per l'esquerra del riu, i va guanyant alçada fins un collet prop del Refugi del ComaPedrosa (2.272m), on arribem en unes 2 hores. Seguim pel fons de la vall, fins que el camí arriba a una especie de cul de sac. D'aquí es puja ben fort, per la dreta, guanyant alçada per una especie de relleu, fins a un petit estanyol.
Comencem a trepitjar rocs i en pocs minuts i, després de passar per el costat d'unes congestes de neu que encara aguanten, arribem a l'Estany Negre (2.627m). Aquí cal decidir si pujem per la carena o seguim pel fons de la vall. Una parella d'andorrans ens recomanen l'itinerari de la tartera, així que el seguim. Mentre pujem veiem grups d'excursionistes per tot arreu.
El temps, tot i que els núvols anaven tapant el sol de tant en tant, ara es van fent més compactes, per tant decidim no parar fins arribar al cim, si ens hem de mullar que sigui de baixada!!
Arribem al peu de la tartera, son uns 200m de desnivell ben drets i ens costa una bona estona assolir el collet previ al cim, guanyem ràpidament els pocs metres que manquen i arribem al cim del Comapedrosa sobre les 12:30h.
Comença la sessió fotogràfica i anem xerrant amb la resta de personal que hi ha dalt del cim, i contemplant, al fons, els cims del Sotllo i la Pica d'Estats (cim culminant de Catalunya); mentrestant el temps fa un avis en forma de unes poques volves de neu.
La baixada, per precaució, la fem altra cop per la tartera i encara no hem arribat al peu de la mateixa, que ja sentim els trons de la tempesta que s'acosta. Anem fent tota la baixada plovisquejant i amb un parell de llamps més com avis del que vindrà.
Finalment arribem a l'alçada del refugi i comença a ploure amb mes ganes, no parem, i a la baixada en Josep fa una mala caiguda i es dona un cop al canell, després es diagnosticarà com una fissura i es tindrà d'enguixar durant tres setmanes. Anem baixant i al arribar a la pista comença a caure un bon aiguat, que fa que arribem una mica xops al cotxe sobre les 16h, però això si, ben satisfets per haver assolit el cim.
Track de la sortida:
El cim del Comapedrosa, amb els seus 2.942m, es el cim més alt del Principat d'Andorra. Feia molt de temps que portava al cap pujar-hi a peu, ja que el varem fer l'any 1986, amb esquis de muntanya, per el refugi del Pla de l'Estany.
Finalment, nomes es va apuntar a la sortida en Josep, i també es va afegir un company de feina, en Víctor. Durant tota la setmana varem esta consultant les previsions del temps, ja que no eren del tot engrescadores. Finalment, amb una probabilitat de pluja del 30% al migdia i del 50% per la tarda, decidirem tirar cap amunt.
L'itinerari, ben senyalitzat, surt del final de la carretera d'Arinsal per pista durant poc més d'un quilometre, i s'agafa un trencall a l'esquerra. Al cap de poc hem de creuar el riu per un bon pont; a continuació puja mes o menys fort, per l'esquerra del riu, i va guanyant alçada fins un collet prop del Refugi del ComaPedrosa (2.272m), on arribem en unes 2 hores. Seguim pel fons de la vall, fins que el camí arriba a una especie de cul de sac. D'aquí es puja ben fort, per la dreta, guanyant alçada per una especie de relleu, fins a un petit estanyol.
Comencem a trepitjar rocs i en pocs minuts i, després de passar per el costat d'unes congestes de neu que encara aguanten, arribem a l'Estany Negre (2.627m). Aquí cal decidir si pujem per la carena o seguim pel fons de la vall. Una parella d'andorrans ens recomanen l'itinerari de la tartera, així que el seguim. Mentre pujem veiem grups d'excursionistes per tot arreu.El temps, tot i que els núvols anaven tapant el sol de tant en tant, ara es van fent més compactes, per tant decidim no parar fins arribar al cim, si ens hem de mullar que sigui de baixada!!
Arribem al peu de la tartera, son uns 200m de desnivell ben drets i ens costa una bona estona assolir el collet previ al cim, guanyem ràpidament els pocs metres que manquen i arribem al cim del Comapedrosa sobre les 12:30h.
Comença la sessió fotogràfica i anem xerrant amb la resta de personal que hi ha dalt del cim, i contemplant, al fons, els cims del Sotllo i la Pica d'Estats (cim culminant de Catalunya); mentrestant el temps fa un avis en forma de unes poques volves de neu.
Finalment arribem a l'alçada del refugi i comença a ploure amb mes ganes, no parem, i a la baixada en Josep fa una mala caiguda i es dona un cop al canell, després es diagnosticarà com una fissura i es tindrà d'enguixar durant tres setmanes. Anem baixant i al arribar a la pista comença a caure un bon aiguat, que fa que arribem una mica xops al cotxe sobre les 16h, però això si, ben satisfets per haver assolit el cim.
Track de la sortida:
Powered by Wikiloc
dimarts, 25 d’agost del 2009
Ascensió a l'Aneto
El passat dissabte 22 d'agost varem fer l'ascensió a l'Aneto (3.404m) amb uns amics, l'Albert i en Miquel, els meus fills Pau i Joan, en Ferran amic dels meus fills, la meva companya Visi i jo. Hem feia molta il·lusió pujar tots junts al cim més alt del Pirineu.
Varem sortir amb l'autobús des de Benasque a les 4:30h del mati, que arriba al Pla de Besurta (1.940m) ben ple de gent una hora mes tard. Pujem a bon pas, i a les fosques, fins el renovat refugi de La Renclusa (2.140m), on fem un breu parada. D'aquí pujarem al Portilló Inferior (2.651m) i per la carena al Portillo Superior (2.908m), on aprofitarem per menjar quelcom.
Seguim pujant uns metres, on ens hem de descalçar els grampons durant uns metres, per tornar a posar-los i pujar uns metres més, on per tartera arribem a l'avant-cim, i on ens esperen des de fa molta estona, passem el sempre delicat Pas de Mahoma per poder arribar a la gran creu del cim de l'Aneto, punt culminant del Pirineu amb els seus 3.404m (son les 14h).
Tornem a l'avant-cim i fem un mos per recuperar forces abans de començar la baixada. Al Coll de Corones decidim fer la baixada per Aiguallut, així que fem una gran diagonal en baixada cap l'esquerre, primer per el gel 
Varem sortir amb l'autobús des de Benasque a les 4:30h del mati, que arriba al Pla de Besurta (1.940m) ben ple de gent una hora mes tard. Pujem a bon pas, i a les fosques, fins el renovat refugi de La Renclusa (2.140m), on fem un breu parada. D'aquí pujarem al Portilló Inferior (2.651m) i per la carena al Portillo Superior (2.908m), on aprofitarem per menjar quelcom.Baixem una mica i continuem pujant per les restes de la morrena de la gelera, aquest tros s'ens una mica pesat, encara que la joventut dels nanos es fa notar, ja que van a "tota pastilla" i ens esperen fent una becaina. Per fi arribem al començament de la glacera, que trobem molt amunt (3.100m aprox.) i molt reduïda comparada amb l'ascensió que varem fer al any 1997. Aquí ja es necessari calçar els grampons, ja que el gel es dur i amb una fina capa d'aigua per a sobre.
Després de guanyar alçada ràpidament, per posar-nos prop de la paret del Pico del Medio, anem travessant per sobre de la rimaia, i en baixada per arribar al Coll de Corones (3.173m). M'emporto una sorpresa al veure que el llac gelat de Corones ja no existeix, l'aigua s'escolat totalment.Seguim pujant uns metres, on ens hem de descalçar els grampons durant uns metres, per tornar a posar-los i pujar uns metres més, on per tartera arribem a l'avant-cim, i on ens esperen des de fa molta estona, passem el sempre delicat Pas de Mahoma per poder arribar a la gran creu del cim de l'Aneto, punt culminant del Pirineu amb els seus 3.404m (son les 14h).
brut de la glacera, ple de riuets d'aigua fossa, després per una gran esquerda de roca amb clapes de neu primavera molt evident.Un cop s'acaba la neu seguim recte avall per el mar de roca llisa de granit, que fa pocs anys eren el llit de la glacera, en direcció l'Ibon del Salterillo (2.460m), on fem una bona parada i una sessió fotogràfica amb una petita marmota que s'agosarat sortir del cau per a veure'ns.
Continuem per la dreta orogràfica de la sortida d'aigües de l'ibon, per baixar a la Vall de Barrancs, on hem de creuar el riu i agafar el camí que ens dura al Pla d'Aiguallut (2.090m). Passem per el curiós Forau d'Aiguallut, on l'aigua escola sota terra cap els Güells del Jueu a l'Artiga de Lin (Vall d'Aran).
Seguim per bon camí fins al Pla de Besurta, on arribem a les 20h. L'ultima sorpresa del dia la tenim al agafar l'autocar ja que nomes arriba fins l'aparcament de l'Hospital de Benasque, on hem d'esperar l'autobús de les 21h, per arribar finalment a Benasque a les 21:45h i poder gaudir d'una bona dutxa i un bon sopar.
dijous, 13 d’agost del 2009
Excursió al Pico las Nieves, Pico Catedral i Roque Nuble (Gran Canaria)
Aprofitant unes vacances a Gran Canaria, varem anar a pujar el cim mes alt de l'illa, el Pico de las Nieves (1.950m), on practicament s'arribà amb cotxe fins el petit mirador, pero la sorpresa es que no es pot pujar al cim per dues raons, ja que ja escalar per pujar-hi i perquè el cim està dins un terreny militar i no es pot pasar lliurement.
Es una caminada per un sender entre pins, amb unes vistes impressionants de part de l'illa, dels boscos de pins, el Roque Nublo i de la silueta del Teide, a l'illa propera de Tenerife, al Est.
Després tornem al cotxe i anem al Monument Natural del Roque Nublo, i aprofitarem per anar d'excursió al peu del impressionant Roque Nublo (1.812m), encara que només es pot pujar dins dalt escalant.
Assistents: Pau, Joan, Visi i Martí.
diumenge, 26 de juliol del 2009
Travessa integral del Pirineu (5e. bloc)
De Pla de Sijean a Pla de la Farga
Travessa integral del Pirineu (5e. bloc) del 20 al 26 de Juliol de 2009.
Per cinquè any consecutiu continuo la Travessa Integral del Pirineu, organitzada per Atlas Natura.
Aquest any es toca anar des de el Pla de Sijean (Arties) fins el Pla de la Farga (Vall Ferrera), les etapes foren les següents:
- 20 juliol - Pla de Sijean a Aiguamoix amb ascensió al Montardo (100 Cims).
- 21 juliol - Aiguamoix a Port de la Bonaigua.
- 22 juliol - Port de la Bonaigua a Isil.
- 23 juliol - Alos d'Isil a Bordes de Graus.
- 24 juliol - Bordes de Graus al Refugi Certescans.
- 25 juliol - Refugi Certescans al Pla de la Farga.
Audiovisual de la Travessa Integral Pirineu (Bloc 5)
Powered by Wikiloc
Cota mínima: 1.123 m.
Cim Montardo: 2.840 m.
Cota màxima: 2.840 m.
© Martí Riera Blanc (text i fotos) antiga web "La Motxilla Viajera".
diumenge, 29 de març del 2009
Ja arriba l'AVE !!
Foto realitzada a un cartell que hi ha a un antic edifici, on s'esta construint la nova estació de l'AVE de La Sagrera, i que m'ha cridat molt l'atenció, ja que es una reminiscència del passat i una demostració de com els nostres governants estan infra-utilitzant el potencial del ferrocarril al nostre país.
Ver mapa más grande
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)