Bon Nadal Family

 Nadal i Sant Esteve amb la família

Esquí a La Molina

Sortida d'esquí a La Molina els dies 23 i 24 de desembre.

Anem un grupet en el meu cotxe nou al refugi de La Molina, amb l'intenció de fer pista "a tope".

Divendres esquiem a La Masella amb bona neu, i dissabte a La Molina amb també bona neu a segons quines pistes.

Andorra -Sky-

Sortida d'esquí a Andorra els dies 17 i 18 de desembre

En Xavier Nogues, Jaume Iserte, Carles Vidosa i jo pujem a esquiar a Andorra on han caigut uns 50 cms. de neu.

Jo al final no esquio i hem dedico a conduir el meu cotxe nou i anar de compres (maquina de fotos nova Yashica FX-3)

"Stage" a La Molina

Del 8 a l'11 de desembre fem un "stage" a La Molina.

Una colla anem dimecres a dormir a La Molina, pel Pont de la Constitució ,i fem varies sortides per la zona:

Dijous 8: Pujem pel Torrent de Pal fins l'entrada de la "Vall Blanche" (final del Torrent Negre), per a veure una sortida esquiable directa. I que es descobreix per una canal a l'esquerra de la vall o per molt amunt a la dreta.

Divendres 9: Un grup de 8 persones anem fins a Prats de Cadí (Estana) i d'allí, per la Canal del Cristall, pujem al Cadí, i fem tota la carena fins al Pas dels Gossolans (veiem més de 100 isards).

Després baixem cap el Refugi J.A.Torràs al Prat d'Aguiló, on mengem quelcom. Per tornar als cotxes, fem un camí que voreja tot el peu de la muralla, fins que, ja de nit, arribem a Prats de Cadí. Total 10h de pencar.

Dissabte 10: Fem una excursió en cotxe fins a Coll de Pendís i els seus voltants.

Diumenge 11: Baixem a dinar a la cantina de l'estació de Ribes de Fresser.

Escalada a Castelldefels

Sortida d'escalada a Castelldefels el 4 de desembre.

En Roman, en Jordi, la Carme i jo anem a Montserrat, peró a causa del mal temps acabem a Castelldefels. Allí fem la via Retorno Magico (MD-)

Reposició llibre al Sotllo

Sortida per fer la reposició del llibre al Sotllo els dies 26 i 27 de novembre.

Un nombrós grup de l'AEM anem a reposar el llibre del Pic Sotlló (3.078m) que te assignat l'AEM.

Som en Santí Chacon, Joan "Lupentan", Juan Miñarro, Roman Vallina, Mercè Berzosa, Lidia Muntal, Miquel Lázaro i jo.

Divendres pujem, a dormir al refugi de la Vallferrera. L'endemà anem pujant per la Vall d'Estats fins l'Estany de Sotllo, deixem les motxilles sota el Coll de Baborte i pujem a buscar un collet al fons per accedir al cim per l'aresta Sud fins al cim a 3.078m d'alçada.

Després baixem pel mateix lloc i tornem a buscar els "bartols", pujem al Coll de Baborte i continuem, de nit ja, fins el refugi lliure de Baborte (o del 50e aniversari de l'UEC), on passem una divertida nit en un refugi magnific.

El diumenge esta emboirat i plou, per tant ens ho prenem amb calma i netegem el refugi. Sortim i rodegem el llac per l'esquerra i baixem per la dreta vall de Baborte, sense camins, fins a la cabana de Basello, d'on agafem el camí de la Vall Ferrera a buscar els cotxes.

Anem a menjar a Sort i tornem a Barna.

Index fotos: 067.001-003

Curset perfeccionament escalada ECAM (3.2)

Continua de la tercera sortida del Curset perfeccionament escalada ECAM a Terradets el 20 de novembre.

Diumenge amb un dia rúfol , anem el meu monitor en J.M.Alsina i ens fiquem a la via Reina-Puig, de la paret de Terradets, amb un bon ritme i amb dificultats de MD i A0, arribem a la Feixa on abandonem i anem a menjar a la Fonda.

Curset perfeccionament escalada ECAM (3.1)

Tercera sortida del Curset perfeccionament escalada ECAM a Montserrat el 19 de novembre.

Dissabte anem a Coll de Guirló (Montserrat) per a fer practiques de socorrisme i salvament en parets.

Practiquem "Saques", Remuntar cordes, Remuntar ferits o baixar-los. Molt interessant.

Anem a dormir a Terradets.

Curset perfeccionament escalada ECAM (2)

Segona sortida del curset perfeccionament escalada ECAM a La Riba (Tarragona) el 13 de novembre.

Diumenge anem a la zona de La Riba (Tarragona).

En Remi Brescó fa de monitor i en Toni Martínez es amb mi de cursetista.

Fem la 1a tirada de la via Eduarda i les 2 ultimes de la Santacana. Total 3 tirades de MD+, A1 i un pas de ED-.

Després a peu de via fem unes practiques d'escalada artificial a base de tot tipus de material com ungles, ganxos i "cooperheads". Finalment tornem a Barcelona.

Curset perfeccionament escalada ECAM (1)

Primera sortida del Curset de Perfeccionament d'escalada de l'ECAM a Montserrat el 6 de novembre.

M'he apuntat al curs de perfeccionament d'escalada de l'ECAM, es el primer cop que s'organitza.

Malauradament plou, plou i plou, fa mal temps, quedem a Santa Cecília (Montserrat), on al refugi ens donen unes classes teòriques.

Després 'escapo i pujo per la Canal de Sant Jeroni i recupero la funda de la càmera que vaig perdre ahir baixant-la.

Escalada al Serrat del Moro (Montserrat)

Sortida d'escalada al Serrat del Moro (Montserrat) el 5 de novembre.

En Pep Manel i jo, anem a fer la via Mas-Brullet al Serrat del Moro, teníem moltes ganes de fer-la.

Faig quasi totes les tirades de 1r, en Pep fa un "saque" a la 4a. tirada d'uns 3m; triguem molt, unes 7 hores, i tenim que fer la baixada a palpentes i a les fosques per la Canal de Sant Jeroni, a la baixada perdo la funda de la càmera Kodak Retina heretada del meus pares.

Arribo a Barcelona molt cansat.

Index fotos: 066.001-011

Escalades a Montserrat (Agulles)

Sortida d'escala a Montserrat (Agulles) el 2 de novembre.

Els mateixos de l'anterior sortida, anem a Agulles i fem:

• La Bitlla per la aresta Brucs (D+)
• L'Esquelet per la Torres-Humet (D+) i
• El Pingüí per l'aresta Brucs (D+)

Sortida a Besiberris

Sortida a Besiberris (Vall de Boi) els dies 29, 30 i 31 d'octubre.

Anem en Xavier Nogues, Carles Vidosa i jo a fer la cresta de Besiberris, però el mal temps comença (per fi!) i mentre va caient la neu fem la visita turística a la Vall de Boi.

Diumenge pujem, nevant, al refugi Ventosa i Calvell, a 2200m d'alçada. Per la nit cauen uns 40cm de neu. L'endemà baixem obrint traça fins la presa de Cavallers i tornem a Barna.

Curset muntanya AEM

Sortida del Curset de muntanya de l'AEM els dies 22 i 23 d'octubre.

El dissabte pujo amb en Roman al refugi de La Molina.

Diumenge amb 5 cursetistes fem la Tossa d'Alp, pel torrent de Set Fonts i després la carena dels Rasos de Comabella fins el Coll de Pal, pujem al Puigllançada per baixar cap el Coll de Roc Blanc i al refugi.

Total unes 7 hores d'excursió i 1707m de pujada i 1407m de baixada.

Curset escalada SEAM

Sortida del Curset escalada SEAM a Agulles (Montserrat) el 16  d'octubre.

En un dia rúfol, la Nati i jo de monitors, portem els nostres "pupilos" a fer la Maquina de Tren per l'aresta Brucs i l'Esquelet per la Torres-Humet.

Sortida al Cobert de Puigcercós

Sortida al Cobert de Puigcercós el 12 d'octubre.

En Pere i jo anem a dormir al Cobert i l'endemà anem a Faig i Branca a buscar bolets. Amb la boira ens perdem i anem a parar a Sant Jaume de Frontanyà.

Després anem a dinar a ca la Fina.

Curset escalada SEAM

Sortida del Curset escalada SEAM al Figaró el 9 d'octubre.

Sortida en la que anem en grup al Tap de Xampany i fem practiques d'assegurances i reunions, fem la variant de la via Normal (III+, A0).

En total som 4 monitors i 6 cursetistes.

Curset escalada SEAM

Sortida del Curset escalada del SEAM a Castelldefels el 2 d'octubre.

Asisteixo com a monitor, i portem entre 2 monitors a 5 cursetistes.

Fem practiques a la Placa dels 4 Vents, de nusos, ràpels, assegurances i reunions.

Escalada Paret de l'Aeri

Sortida d'escalada a la Paret de l'Aeri (Montserrat) el dia 25 de setembre.

En Pep Manel i jo fem cordada; en David i la Marisa tiren obrint via per la paret,  fem la via Integral Cerdanyola (MD+, A0) son unes 12 tirades, que agafen 4 tirades de Pany, 4 de flanqueig fins la Plaça de Catalunya i 4 de la Easy Rider. Es una via maca pero poc elegant.

Index fotos: 065.011-012

Refugi de La Molina

Sortida de manteniment del refugi de La Molina el 17 i 18 de setembre.

Assistència a la pintada de rigor del refugi a la pre-temporada.

Viatge tope ple i tope "New Wave". Total 6 i 1/2 persones.

Escalada Cavall Bernat via Puigmal

Sortida d'escalada d'una clàssica Montserratina: el Cavall Bernat per la via Puigmal, l'11 de setembre de 1983

En Santi Chacon i en Jordi Marimon i jo, que anem de petates, fem en unes 7 hores, la via Puigmal (V+, A2) al Cavall Bernat.

Son unes 7 tirades, superant uns 250m, on passem calor, fred, gana i ens cansem d'esperar en les reunions la cordada que portem davant, que va molt lenta, i al final sortim de nit per dalt. En Guillem Arias va a la cordada de darrera nostre i la fem petar amb llargues xerrades a les reunions.

A la 3a. va la vençuda TOPE !!!

Index de fotos: 065.001-010

Escalada de La Prenyada

Sortida d'escalada a Montserrat (Tebaida) el 10 de setembre.
*Totem Plan*

Una colla de sis, marxem dissabte al matí cap escalar La Prenyada.

La nostra cordada de tres (en Santi, en Francesc i jo) fem la via Gomez-Xalmet (D+, A0).

Després tots a dalt fem el rapel i tornem a casa a veure TV3.

Index fotos: 064.001-011

Curs d'iniciació al piragüisme d'aigües braves

Curs d'iniciació al piragüisme d'aigües braves del 28 d'agost al 4 de setembre.

Organitzat per la secció de piragüisme de l'AEM fem el curs a l'Escola de Piragüisme de Sort.

Fem varies activitats i ens ensenyen la tècnica d'aigües braves al riu Noguera Pallaresa. També un descens de varis Qms. des de el Pont de Pedra, mes amunt de Rialp, fins a Sort.

Escalada al Serrat del Moro (Montserrat)

Escalada al Serrat del Moro (Montserrat) el 20 d'agost.

En David Fonte i jo fem, en 5:30 hores la via Casas-Xani (V+, A1).

Es la via mes dura que he fet fins ara i de dificultat bastant mantinguda, la ressenya del llibre esta bastant clara. Encara que vaig fer totes les tirades impars dona l'impressió de que havia poca seguretat en les tirades, amb bastants trossos "manguis"

Index fotos: 063.001-012

Acampada al Cobert de Puigcercos

Acampada al Cobert de Puigcercos els dies 14, 15 i 16 d'agost.

Amb en Màxim Izquierdo i en Pere anem al càmping del Cobert de Puigcercós. Acompanyats per les formoses noies del Cobert, anem a les festes de Matamala on ho passo de lo millor.

Adéu i a reveure !!

Escalada al Pedraforca

Escalada al Pedraforca el dia 7 d'agost.

Anem un grup de l'Agrupació a dormir amb tenda al Prat de Jassa, L'endemà fem la via Gran Diedre s la Cara Nord, de dificultat IV amb passos de IV+. Es una via de 5 tirades (40, 40,40, 20, 15). Pujem a peu de via flanquejant des de la primera tirada de la via Pany, per un relleu herbós amb un rapel de 20m a la meitat.

Desde dalt la via continuem per la Pany, fem el rapel i del collet de la Cova, baixem al collet del Gat i d'allí per la tartera al refugi.

Efectuem l'ascensió en David Fonte, Armand Ballart, Benji i Roger Garcia i jo.

Vacances d'estiu 1983 - Chamonix

Campament a Chamonix (Alps - Montblanc)

Dies: del 17 al 29 de juliol de 1983

Crònica: En Benji Garcia i jo fem la següent campanya d’estiu.

Dia 17 de Juliol (diumenge): Barcelona – Chamonix, anem a dormir al Refuge de la Montagne.

Dia 18: Chamonix – Les Houches –Teleferique Bellevue – Tren Nid d’Aigle – Refuge Tête Rouse – Refuge Aguille du Goûter (3.863m).

Una pallisa de +1.500m de desnivell.

Dia 19: Refuge du Gouter- Dome du Goûter (4.358m).

El mal temps ens fa tornar al refugi.

Dia 20: Refuge du Gouter- Dome du Goûter – Refuge Vallot (4.362m) – Gran Plateau – Refuge Grans Mulets – La Jontion- teleferic Auguille du Plan – Chamonix.

També el temps el ens fa abandonar i baixar cap a Grans Mulets, un cop arribem al Gran Plateau sembla que el temps s’intenta arreglar i comencem a remuntar cap el Vallot, però el cansament pot mes i pleguem definitivament. 

Dia 21: Chamonix – Refuge Cosmiques.

Amb el teleferic de l’Aiguille du Midi.

Dia 22: Refuge Cosmiques - intent al Montblanc du Tacul – retorn a l’Aguille di Midi – Travessa Aguille du Midi – Aguille du Plan (3.842m – 3.475m – 3.673m) – Glacier d’Envers du Plan– Refuge Requin (2.523m).

Nomes intentem el Montblanc du Tacul car una esquerda oberta no es pot passar i decidim fer la Midi-Plan. Degut al tard de l’hora que comencen nomes arribem fins a 73m de la Aguille du Plan i baixem per la entretinguda glacera d’Envers du Plan al Refuge Requin. Escalada entretinguda però fàcil.

Dia 23: Refuge Requin – Mer de Glace – Montevers –Chamonix.

Entretinguda excursió per la glacera, on hem trobo amb una vaina de fusell al gel. Agafem el tren per baixar a Chamonix. Plantem la tenda al càmping lliure de la Pierre d’Orthaz.

Dia 24: Chamonix – Aguille du Goûter – Refuge Goûter.

Intent amb els de Castelló al Montblanc.

Dia 25: Refuge du Goûter – Refuge Vallot - Refuge du Goûter – Chamonix.

Mal temps per la matinada i girem cua després de discutir-ho molt.

Dia 26: Panxing a Chamonix, ens trobem amb el Carles Vidosa.

Dia 27: Chamonix- teleferic de la Flegeré – L’Index – Aresta Sud (D+) a la Chapelle de la Glieré de 2.663m. – Chamonix.

Escalada de 15 tirades entretinguda i per passar un bon dia d’escalada.

Dia 28: Chamonix –Aguille du Midi (telefèric) – Montblanc du Tacul (4.248m) – Chamonix.

EL MEU PRIMER CIM DE 4.000 m.!! Amb en Benji i en Lluís (de Castelló). Xampany i jolgorio i fi de festa.

Dia 29: (divendres): Chamonix – Barcelona.

Baixem també als madrilenys Fernando i Paco.

S’HA ACABAT !!

Companys: Benji Garcia i jó.

Index Fotos: 061.001-071

Descens de les gorges del riu Vero

Feia estona que el sol s'havia aixecat de l'horitzó, però la seva escalfor no es notava, car després d'una nit de pluja seguia un dia núvol i atapeït, amenaçador de tempesta.

Un grip de dones i homes (més d'una quarantena, s'atrevien a posar els peus en les fredes aigües del riu Vero, equipats només amb uns banyadors de pell de tigre i portant uns quants ànecs sagrats en la descoberta. No se sap la intenció d'aquest gent, però diuen les males llengües que són una tribu molt estranya, per les seves anormals activitats, dutes a terme en llocs on normalment és la natura qui imposa la llei.

El paisatge de secà de les terres d'Osca queda en unes llegües tallat per unes gorges profundíssimes, entre les quals és coneguda la del Vero i que comencen al lloc conegut per la "Surgencia de Verrala", denominació de la font perenne que brolla de les entranyes de la terra.

El nombrós grup s'introdueix en aquestes gorges avançant cautelosament i descobrint els perills, que a cada pas els amenacen. Les parets de les gorges gegantines, quasi monstruoses, formen enormes balmes on antecessors prehistòrics hi han fet unes pintures rupestres per a decantar els esperits al seu favor en el moment de la caça.

Les groges cada cop es fan més estretes i angostes fins al punt que els obliga a capbussar-se en les gèlides i profundes aigües color maragda. El corrent els arrossega i les parets tan pròximes els angoixa, però l'adrenalina dels cossos joves hi circula i els fa sortir ràpidament del malpas. Com impulsats per una voluntat desconeguda, segueixen, a despit d'altres tribus que reculen o es queden enrera, espantades per una naturalesa indòmita.

Les parets abans desplomades ara s'ajunten en el cel fins a formar un vertader túnel per on hi circula l'aigua. Ah! però no penseu que això els desanimà, sinó que, amb els peus pel fang, les roques polides i l'aigua gelada i sense l'ajut ni d'una trista torxa, travessen els temibles "Oscuros". Continuen caminant pel llit del riu evitant els escurçons, els tigres, els ànecs salvatges i les terribles granotes que neden sossegadament davant nostre, com si ens volguessin indicar el camí a un parany desconegut. Per sort encara no s'han topat amb el ferotge dinosauri que habita en aquesta regió.

En una bauma on hi ha les restes de tribus anteriors, s'aplega tot el grup i després d'intentar encendre foc amb uns troncs, es decideixen a menjar quelcom de fruits naturals i carn seca. El fred fa estralls; i així com moguts per forces desconegudes del destí tremolen, uns enganxats als altres, de fred.

Pugen per tarteres enfangades i per herbes ermes i salvatges, no carnívores; la tempesta ja anunciada descarrega sobre la corrua d'homo-sapiens que desguarids només poden fer que aguantar l'embat del ruixat. Llamps i trons desfermats pel Gran Esperit els assenyalen la irritació d'aquest per haver-se atrevit a endinsar-se en les terres prohibides a la civilització. Es senten despullats i desemparats, i humilment caminen endavant només per por de tornar enrera. En un moment donat, el que sembla el bruixot, entona una cançó, segurament ritual. Però tots coneixem l'eficiència i responsabilitat d'aquest bruixots i el sol, primer tímidament i després amb més força, travessa el sostre de núvols i toca la terra humida i castigada. Els súbdits d'aquesta tribu, tan tossuda, semblen reviure i les pells de gallina van desapareixent. Es tomben sobre les roques i prenen el sol amb alegria contagiosa. La sang calenta torna a circular amb més força per les venes i la marxa esdevé més lleugera dintre del cansament a què seran sotmesos aquests primitius cossos mal vestits i alimentats amb deficiència.

Per l'últim i com si pressentissin el final d'aquesta salvatge i crua peregrinació, es llancen de dalts de pedestals de roca als angostos corredors plens d'aigua. Per fi i per dessota d'un immens desplom que amenaça caure a sobre d'ells i del riu, veuen una construcció bastida en temps dels romans i conegut per "Puente de Villacantal". Fins allí arriben exhaust i trepitjant un pam de fang.

En aquell indret trobem un tipus tot estrany, car va vestit amb pantalons texans, camisa, bambes i un paraigua, ell ens indica que la "Colegiata de Alquezar" es troba a mitja hora de marxa rostoll amunt i que allí trobarem els nostres carruatges, roba seca i un bar; i amb el "cassette" a "tope" anirem a la fonda a menjar un plat calent.

A les postres, i quan prenem el cafetó podrem oblidar el malament que ho devien passar els nostres avantpassats, amics del Cromanyó, quan intentaren efectuar aquest descens de les gorges sense tenir els beneficis de la "civilització" a l'altre costat d'aquestes.

Això ocorregué un cinc de juliol de 1983 de l'era cristiana.

Nota: Sembla ésser que la nit abans s'encengueren fogueres i es feren danses i cançons rituals, així com s'oferiren sacrificis de carn i pebrot a la brasa en honor dels bons esperits, tot ben acompanyat amb primitius licors de la terra.

© Martí Riera Blanc (text i fotos) Entrada de l'antiga web www.motxilla.net

Descens del riu Vero

Descens del riu Vero els dies 2 i 3 de juliol

En sortida del SEAM anem unes 45 persones a fer la baixada del riu Vero.

El dia es fastigós esta tapat i plou, tot i això la majoria fem la baixada, d'uns 7 Qm., en unes 6 hores.

Passem bastant fred, pero es molt divertit (potser hi tornaré). 

D'aquesta sortida hem publiquen un article al butlletí de l'AEM, podeu llegir-lo a: Descens de les gorges del riu Vero (mogut com entrada al blog).

Escalada a Castelldefels

Sortida d'escalada a Castelldefels el dia 2 de juliol.

En Carles Vidosa i jo fem la via Boy-Roca de l'Elefant (BD, A1)  a la zona de Tebaida i tornem a dinar a casa.

Un dia ben aprofitat !

Escalada a Castelldefels

Sortida d'escalada a Castelldefels el 29 de juny.

En Benji i jo anem a fer la via Eucaliptus (MD) al Pic del Martell. Faig les dues tirades fortes de primer. Despres baixem a banyar-nos a la platja.

Intent al Balaitous

Intent d'ascensió al Balaitous els dies 24, 25 i 26 de juny

Una colla de 10, anem a fer les 3 crestes del Balaitous, pero el mal temps en fa recular. Nomes passem una nit al xalet de Respumoso i l'endemà tornem a casa.

Index fotos: 062.001.004

Escalada a Montserrat (Agulles)

Sortida d'escalada a Montserrat (Agulles) el dia 19 de juny.

En David Fonte i jo amb un dia rúfol i lleig escalem per una zona poc coneguda del Serrat de la Portella.

L'Agulla de la CNT o dels Tres i on fem la via Cámara-Ollè (D+ amb dos passos de V). Es una via que hem deixa bon record doncs te finura i es atlètica, per un diedre xemeneia que era A1 i ara es passa en lliure.

Després voltem per la zona per conèixer-la una mica, allò sembla la selva !!

Index fotos: 060.001.010

Rocodrom al Papiol

Sortida per escalar al rocòdrom al Papiol el dimecres 15 de juny

Anem un nombrós grup del SEAM a fer "boulder" a les escletxes del Papiol. Faig la via 23, que l'altre cop que vinguérem no vaig poder passar. També fem l'escletxa del davant que es molt cabra.

Assistents: Ismi, Toni, Nati, Anna, Roger, Carme i jo.

Imatges: Cresta d'Alba

Surto del sac, és fosc, no estic del tot segur del que farem avui, però em deixo portar pels companys. La pujada és dura i ens fa suar de valent, la motxilla amb l'impedimenta per a dos dies també hi ajuda. El Sol ens agafa a la Pleta de Cregüeña i dóna color aquest paisatge entre bucòlic i mineral. Més amunt. Anem pujant i ens decidim a continuar, malgrat que el meu cos no es vol acostumar a l'esforç, potser serà que el material d'hivern que porto, no és adequat al calorós dia de primavera d'avui.

Arribada a la bretxa. Ens equipem i discutim sobre el material, cada detall, cordà doble o simple? etc., són coses que ens costa posar-nos d'acord i em deixa regust d'indecisió.

En tocar les mans la roca s'acaben momentàniament els dubtes i primer amb passos indecisos i cada cop més segurs avancem a cavall de crestes, blocs, enfilats per plaques i encastats en fabulosos diedres.

Pugem agulles de roca no més amples que un puny, les grimpem i les desgrimpem, rappels inclosos. L'esforç és dur i la motxilla amenaça amb desequilibrar-nos contínua ment. Les meves botes dobles em fan sentir com un titella penjat pels fils del destí enmig d'aquest desert de crestes de granet. La blancor de les neus en cega els ulls. Per sort la set es pot dominar gràcies a la provisió d'aigua, que carreguem tàcticament estudiada.

Amb tot, podem gaudir de l'escalada, quan aquesta és ferma i així reconeixem que la millor tirada que hem fet és la del diedre-xemeneia (D+), seguit d'una placa fina de granet (BD). A cada parada que fem els dubtes em vénen al pensament i no frueixo del gust de l'escalada, sembla com si la meva ment estigués absent del cos.

Continuem l'ascensió, encara que no molt difícil, si és molt dura per la seva llargada (1.100 m de cresta) i la seva alçada (de 2.646 m a 3.118 m). Per fi arribem a terrenys poc difícils i tarterams varis. Però encara no arribem. Em sembla infinita aquesta cresta, quan em dic: és fins aquí, apareix un mica més lluny una altra punta. Ara estic sol, car els meus m´han deixat enrere i penso que se'm fa tard i que no m'esperaran. Són imaginacions meves i en pujar altre cop a la cresta, els veig a dalt el cim esperant-me. El meu cansament m'impedeix d'adonar-me que acabo d'acomplir el meu objectiu: fer el Pic d'Alba (3.188 m) per la cresta dels Quinze Gendarmes. Mostra del que dic és que de les fotografies que guardo no n´hi cap de dalt del cim. Nomès penso en que és tard i que hem de trobar un lloc per a vivaquejar.

Desgrimpem per la cresta Nord, Via Normal (PD), fins la cota 2.936 m i decidim que allí és un bon lloc per a fer-hi vivac. Jo m'he buscat un lloc entre uns blocs i l'acondiciono per a passar-hi la nit amb el màxim de confort possible, cosa de la qual quedo bastant satisfet. Després de pendre unes begudes calentes correm a introduir-nos dins els sacs, car la temperatura baixa per moments.

Els cims semblen incendiats per la llum del Sol ponent. El veiem desaparèixer darrera el segon gegant dels Pirineus: El Posets, desprès lentament, molt lentament es fa fosc. El cansament acumulat em guanya a les ganes de contemplar l'agrest i solitari paisatge i dormo com un tronc fins les cinc de la matinada en què quatre gotes que cauen, causen uns moments de confusió, però finalment continuo dormint fins que el ventet que s'aixeca i les primeres clarors ens desvetllen.

És fantastic sentir-se aquí dalt pràcticament aïllat del món i al mateix temps unit a ell per un fil molt estret. Nosaltres fruïm d'aquest ambient unes hores i ens hi sentim units i al mateix temps sabem que només som uns visitants passatgers, només ens és permès de viure unes hores i després tot restarà en silenci i l'àliga que ahir vàrem espantar a la cresta, demà tornarà a ser la reina, junt amb els sigilosos isards.

Les cares dels meus companys demostren una nit en vetlla i semblen curtides pel Sol d'ahir i el fred humit d'avui. Per tant baixem i ho fem per la vall d'Alba. Durant una cinquantena de metres progressem amb neu fins a la cintura i després a risc de prendre mal, fem uns quatre-cents metres relliscant de cul per la neu. Un cop a baix pensó que ha estat sensacional. Passem pel llac d'Alba quiet i endormiscat per les neus hivernals que el cobreixen en gran part, travessem boscos de pins centenaris, o potser mil·lenaris? bosc salvatge on la mà de l'home no hi ha pogut fer de les seves i les úniques despulles que s'hi troben d'arbres, són a causa d'inclemències de l'alçada. Per fi arribem a la civilització: els Banys de Benasque, que trobem tancats, i al costat del riu Ésera prenem un fred bany que ens torna a la realitat: tinc gana. Un cop motoritzats arribem a la població de Benasque on recuperem forces per tornar a la gran ciutat sota un sol despietat; trànsit, sorolls, calor ofegant, fums i pudors que ens faran anhelar el cap de setmana vinent per fugir de la salvatge ciutat i retornar a l'acollidor desert dels cims i les crestes.

Realitzàrem aquesta ascensió els dies 11 i 12 de juny de 1983 en Pep Manel Jimenez, en Albert Pueyo, en Carles Vidosa i en Martí Riera, invertint-hi unes set hores d'escalada.

(c) Marti Riera Blanc (text i fotos) Entrada de l'antiga web www.motxilla.net

Relat de la sortida publicada al meu blog "Diari d'un excursionista".

Cresta d'Alba

Escalada de la Cresta d'Alba o dels Quinze Gendarmes (Maladeta) els dies 10, 11 i 12 de juny.

En Pep Manel, En Carles Vidosa, l'Albert Pueyo i jo, sortim divendres i anem a dormir, fent un bivac, als Banys de Benasque.

L'endemà de bon matí pujem per la Vall de Cregüeña fins la Bretxa d'Alba i d'ací fem tota la cresta, de dificultat mitjana (D+), fins el Pic d'Alba (3.118m) en unes 7 hores.

La cresta es bastant "dura" i hem trobo una mica fora de forma, però tot i així, la jornada es ferma de debò.

Un cop al cim baixem cap a la bretxa de la Via Normal i preparem un autentic bivac. L'endemà amb un dia rúfol, que no s'ha acaba d'arreglar, baixem per la solitària Vall d'Alba fins els Banys de Benasque.

Desprès de dinar tornem a Barcelona.

D'aquesta ascensió vaig escriure un article per al butlletí de l'AEM que es va publicar, podeu llegir-lo a la entrada del blog Imatges: Cresta d'Alba.

clica a la foto per veure l'album

Index fotos: 059.001-036

Escalada al Pedraforca

Sortida d'escalada al Pedraforca el 4 de juny.

En Pep Manel, Jaume Iserte, Carles Vidosa i jo pujem a dormir a Saldes, divendres per la tarda.

L'endemà en Pep i jo fem la via Estasen al Calderer per la Cara Nord (BD+). Es una via, sinó difícil, si molt llarga, d'unes 16 tirades de 40m. En general esta bastant descomposta i sort que no anava ningú davant nostre, sinó cauen pedres a manta. De totes maneres nomes hi han dues tirades claus:

• El flanqueig de 20m que esta indicat i es pot assegurar molte be i
• La tirada del mur de 15/20 m de III+ molt vertical i descompost.

Arribem, en unes 4 hores, al cim del Calderer (2.485m) i després de firmar al llibre, ens arribem per la cresta al cim del Pollegó Superior (2.498m) on fem una menjadeta i tornem, per l'Enforcadura i la Tartera, al refugi Estasen, on ens esperen els companys per baixar a Saldes.

Diumenge tornem a Barcelona.

Sortida SEAM a Montserrat (Agulles)

Sortida del SEAM a Montserrat (Agulles) el dia 29 de maig.

En David en Benji, l'Isabel, la Carme, la Carol, etc... i jo fem varies agulletes a Montserrat en plan d'iniciació.

Podem fer:

• La Pelada, per la VN (III)
• Agulla del Sol Ponent, via Diedre (III+)
• Agulla del Capdemunt, per la VN (III)
• La Figuereta (IV).

Després baixem a dinar al Bruc.

Escalada a Castelldefels

Escalada a Castelldefels el dia 25 de maig.

Un dimecres per la tarda anem en Benji, l'Ismi, la Carme i jo a fer la via Chumi-Chumez (MD, A0).

Joi i la Carme fem la 1a tirada. L'Ismi fa la segona fins la mitat on fem reunió i pujo, després intento passar l'A0 però falta un CLAU  !! i, com que no porto material, abandonem, ja de nit, amb un rapel.

IX Jornades d'Alta Muntanya - Bessiberris

IX Jornades d'Alta Muntanya als Bessiberris els dies 21, 22 i 23 de maig.

En Roman en Jordi i jo, fem de controls el primer dia del ral·li, així que pujem dissabte a dormi a la gelera de Bessiberris. La pujada del llac superior, a on plantem la tenda a 2.800m, es esgotadora i on arribem després d'una magnifica nevada de neu pols.

Amb un fred que pela, entrem a la tenda i després de posar-nos en contacte, per radio, amb el campament anem a dormir. Espassa tota la nit nevant.

L'endemà recuperem el contacte amb el campament i ens diuen que han sortir 9 dels 12 equips inscrits. Nosaltres pensàvem que no sortirien, així que ens vestim de pressa i corrents i baixo cap el llac per veure per on estan els equips i de seguida trobo a 3 que estan a una mitja hora per sota nostre. Faig senyals a en Roman perquè tirin amunt a obrir traça cap el Coll d'Avellaners. Arribo al coll obrint traça amb els equips trepitjant-nos els talons.

Al coll ens reunim tots plegats i parlem amb el campament.

Es decideix continuar el ral.li ja que sembla que el temps s'estableix una mica, tot i la nevada caiguda. De totes maneres en Jordi decideix arribar al Bessiberri Central. Així jo obro la traça fins el Bessiberri Sud, on deixo el llibre de firmes, i torno endarrere per obrir traça fins el Comaloforno, per un llarg flanqueig (amb risc d'allaus) i una canal final amb cornisa. Després anirem fent d'equip escombra cap el campament a la Boca Sud del Túnel de Viella, on arribem a mitja tarda.

Anem a sopar una pizza a Viella i l'endemà a dormir fins tard, fa un dia poc acollidor.

Dels 7 equips que surten nomes 5 es classifiquen, 4 equips fan el Pic de Conagles i un el Tuc Comtessa per una canal diferent a la prevista per l'organització.

Per fi fem el dinar de comiat a Pont de Suert i desprès calma, i caravana a Montserrat, tornem a Barcelona.

Climbing Park Castelldefels

Sortida d'escalada al Pic del Martell de Castelldefels el dia 18 de maig

Dimecres per la tarda, en Benji i jo,anem a escalar a Castelldefels. Comencem la primera tirada de la Retorno Magico, faig de primer una tirada bastant forteta, però maca la primera part; després ens perdem i anem a parar a la Scorpio. De nit tornem a Barna.

Escalades a Montserrat

Sortida d'escalada a Montserrat els dies 14 i 15 de maig.

En Paco Cabrera, en Miquel, la Lidia i jo fem dissabte la via GAM de la Portella Inferior.

Diumenge, en Miquel fa un "saque" a la primera tirada de la Gómez-Xalmet de la Prenyada i pleguem.

Escalada a Castelldefels

Sortida d'escalada a Castelldefels el dia 8 de maig.

En Roman, en Benji, la Carme i jo anem dimecres per la tarda a Castelldefels.

Ens "liem" a fer la tirada forta de la Chumi-Chumez (MD+, A0). Tenim bastants problemes pero per fi, i ja de nit, guanyem les poques tirades que ens separen del Pic de Martell.

Preparació IX Jornades d'Alta Muntanya

Sortida de preparació de les IX Jornades d'Alta Muntanya de l'AEM els dies 7 i 8 de maig.

El dissabte en Roman, en Jordi i jo, pujem a dormir amb les tendes Iglo al llac Superior de Bessiberri. Plou i la neu es pasta.

L'endemà, de bon mati, pujem per la Bretxa Trezcases al Bessiberi Central (3.008m) amb sortida molt dreta (40º) i després sense dificultats fins al cim. Tornem fent "culenwagen"  fins al campament. el pleguem i baixem fins el "tumovil". Tot seguit comença a ploure i tornem a Barcelona.

Index Fotos: 058.001-010

Climbing Park Castelldefels

Sortida d'escalada al Climbing Park de Castelldefels el dia 4 de maig.

El dimecres per la tarda anem  en Pep Manel, l'Anna Garcia, En Benji, la Carme i jo a Castelldefels.

Anem a la placa on fem la Bavaresa de la dreta i 3 vies per la placa, tot molt fort (MD), pero assegurats des de dalt.

Zona molt bona però no per anar-hi sovint.

Climbing Park Castelldefels

Sortida d'escalada al Climbing Park de Castelldefels el dia 1 de maig.

En Pep Manel i jo variem els nostres projectes d'anar a la Paret de l'Aeri (Montserrat), gracies a un fabulós constipat, i fem, a Castelldefels, la via Reserva (MD) molt maca i una tirada mantinguda.

Preparació Jornades d'Alta muntanya

Preparació de les Jornades d'Alta muntanya els dies 23 i 24 d'abril.

En Jordi Miralles, en Roman Vallina i jo anem al refugi d'ICONA a la Boca Sud del túnel de Viella.

Peró el mal temps impedeix fer res. Nomes marquem la drecera de pujada cap els Bessiberris i l'endemà pujem fins els 2.400m del Tuc Comtessa i tornem a Barcelona.

Ascenció al Puig Cornador

Ascensió al Puig Cornador (Ripollès) el dia 17 d'abril.

Una colla d'amics i amigues d'en Màxim, m'han convidat a una sortida de "relax" i m'hi he apuntat ràpidament.

Anem del Cobert de Puigcercós al Puig Cornador de 1.212m. Un paisatge meravellós que val la pena. Després a dinar a la Fonda del Cobert. I a fer el vermut a Vic.

Intent Cara Nord Mont Perdut

Intent a la Cara Nord del Mont Perdut els dies 9 i 10 d'abril.

Dissabte al mati, amb el meu cotxe, anem en Carles Vidosa, En Pep Manel i jo cap a Oineta, on deixem el cotxe i tot xino-xano, entre allaus de pedres i neu, anem pujant cap el Balcó de Pineta, son 1.400m de desnivell en 5h30' i amb neu pasta.

Plantem la tenda amb pedres al costat de la Creu de Pineta i quan anem a dormir el cel esta seré i estrellat.

L'endemà a les 6h sortim per no fa molt fred i esta mig tapat.

Decidim esperar, però el temps sembla no voler canviar, així que agafem la motxilla i anem fins la Bretxa de Tucarroya a veure el refugi lliure del CAF, que esta en males condicions i ple de neu. Després tornem a la tenda i marxem.

Index fotos: 057.001-010

Setmana Santa al Pirineu

Setmana Santa al Pirineu els dies 30, 1, 2, 3 i 4 d'abril

Després de tornar dels Alps, dijous al migdia amb el meu oncle Arnau i la Tere, marxem cap l'Ariège, per fer una travessa amb esquis per la zona de la Pica d'Estats.

Anem a dormir a Ax Les Thermes.

L'endemà nevant, plovent, etc... Fem una route per les valls adjacents i marxem cap La Molina.

Allí hem quedo fins dilluns que torno a Barcelona. Dissabte almenys vaig esquiar a pista.

Setmana Santa als Alps Suïssos

Setmana Santa als Alps Suïssos els dies 25,26,27,28 i 29 de març.

En Domingo Mortes i jo, hem decidim fer la travessa amb esquis de muntanya de l'Oberland als Alps Bernés. Així que divendres carretera i manta.

Dissabte al migdia arribem a Chamonix. Neva amb intensitat i anem a la fonda a sopar i esperar millor temps.

Diumenge marxem cap a Suïssa, arribem fins el final de la carretera de Grimselpass. El temps, sinó bo, aguanta be. Però segons un "natiu" del país diu que es millor tornar endarrere fins el poble de Munster i d'allí empalmar l'itinerari fins on volíem. De totes maneres com el desnivell es molt (uns 2.000m), decidim dormir per on puguem i l'endemà tirar amunt.

Dilluns fa molt mal temps i esta tapat, decidim pujar amb el telefèric de Fiesh fins l'Eggishorn i remuntar la glacera Concòrdia fins al refugi. L'aeri nomes arriba fins Kühboden on pugem en minuts, però aquí dalt el temps es diferent i hi ha molta boira. Desanimats tornem esquiant fins el cotxe. I cap Chamonix s'ha dit !.

Allí també esta tapat però la previsió sembla bona per demà al mati, així que preparem els estris per l'endemà baixar la Valle Blanche (telefèric Aguille du Midi 50FF per nomes pujar).

Dimarts continua el mal temps, sembla que seguira i empitjorara, així que tornem en 10h30' a Barcelona.
(i ja esta !!).

Cresta de Bessiberris

Cresta de Bessiberris (PD) els dies 19 i 20 de març.

En Jordi Marimon, en Pep Manel, na Dolors i jo, anem a dormir al refugi-bivac de de la Bretxa Peyta per la Pleta de Riu Malo; fa bo, hi ha encara bastant de neu

L'endema fem el Bessiberri Nord, per la via Normal, i continuem per la cresta, a la Bretxa Salles hi accedim fent un rapel d'uns 12m.

S'ens ha fet tard i decidim abandonar; la canal que mena cap el vessant de la Pleta es neu molt dura i per tant baixem per la banda de Ribagorça, per una canal al principi gelada. Més avall en Jordi i en Pep tiren avall cap el túnel de Viella i nosaltres remuntem cap a la Bretxa Trescazes i baixem cap l'estany de Cavallers on ens trobem tots plegats.

Anem desprès amb cotxe a trobar-nos amb la gent del curset d'alta muntanya al túnel, pel que sembla hi han hagut problemes. Quan arribem, ja hi son tots i tornem a Barna.

Index Fotos: 056.001-034

Ascensió al Puigmal

Ascensió al Puigmal els dies 12 i 13 de març.

Dissabte a la tarda pujo a dormir als barracons de Núria. No hi ha gaire neu que diguem. He pujat sol perquè no hi havia ningú que s'apuntes a la sortida, ni tenia plans millors.
L'endemà surto cap el Nou-Creus però la neu esta tan dura que, torno a baixar i pujo cap el Puigmal pel coll de l'Embut. El mateix dia fan una cursa al Puigmal i la zona esta bastant concorreguda. Així al cap de 2h i 25' i bastant "asfixiat" arribo al cim del Puigmal (2.914m) en un dia esplèndid.
Menjo quelcom i hem preparo per al descens, una autentica neu crosta fa que fins que no arribo al pluviòmetre hem "foti" 5 macoquis" ben tontos. Per fi, neu primavera on sembla que ho faci be fins i tot: Hem falta tècnica i fons. Total 1h30' de baixada.
Després agafo el carrilet de les 13:30h i baixo fins a Ribes a dinar a la Cantina. Allí hem trobo a en "Rovelló" i família que hem baixen amb cotxe fins a casa.

Ascensió amb esquis a l'Aneto

Ascensió amb esquis a l'Aneto el dies 5 i 6 de març.

En Carles Vidosa, en Jaume, en Pep Manel i jo, pujem dissabte al refugi de La Renclusa, tenim de deixar el cotxe a dues hores del refugi (per la neu).

L'endemà a les 7:30h sortim cap el Portillón Inferior, a mig camí en Pep Manel plega per problemes amb les pells. Amb un dia esplendent arribem al cap de cinc hores al cim de l'Aneto (3.404m), una pallissa ben bona.
Baixem esquiant per la glacera de l'Aneto i per Barrancs (5 "macoquis") i continuem remuntant pel bosc fins el cotxe, on ens esperava en Pep Manel.
Baixem a dinar a "Ca la Guarra" i després cap a Barna.

Sortida SEAM al Bastiments

Sortida oficial del SEAM al Bastiments el 27 de febrer.

M'hi apunto i el diumenge amb un dia assolellat i amb un vent fred, fem el Bastiments per la cara Est i el descens amb neu mig crosta i mig pols.
Hi havia la tira de gent fent el mateix cim amb esquis. Nosaltres erem uns 20 .

Climbing park Castelldefels

Sortida d'escalada al Climbing park de Castelldefels el 20 de febrer.

Anem en Jordi Marimon i jo a fer la via "Retorno Magico", però com la trobem prou forta ens desviem cap l'esquerra i anem a parar a la via "Scorpio", per tant fem la sortida per aquesta via (mes tard m'enterat que aquesta era la via original).Es la repetició "trescientos mil" de la "Flanqueo Magico a l'Scorpio". Total D amb passos de IV+.
Hem trobo amb l'Eva que feia molt de temps que no la veia.

Index Fotos: 055.001-010

Esqui a tope a Soldeu

Esqui a tope a Soldeu (Andorra) els dies 12 i 13 de febrer.

En Xavier i Francesc Martínez, en Manel i "menda" anem a dormir a Andorra i a comprar material.

Diumenge esquiada "a tope" a fora pista. Fem a peu, amb els esquis a l'espatlla el Cim de l'Encampanada (2.491m) i descendim per neu verge, per un tub a la banda Nord del cim: Molt maco !!.

Fins la propera.

pd: Estic destruït !!

Ascenció al Puigllançada

Ascensió amb esquis de muntanya al Puigllançada el 6 de febrer

Pujó amb esquis amb les pells i en plan "solo", a dalt del Torrent Negre. Continuo a peu per manca de neu fins el mateix cim del Puigllançada (2.406m).

Fa un temps horrorós amb ventada i nevada. Baixada molt dolenta a causa de la quantitat de pedres que hi han.

Del refugi anem a menjar a la cantina de Ribes i a després Barna.

Petit Gra de Fajol - Canal Central

Sortida per a fer el Petit Gra de Fajol per la Canal Central el dia 30 de gener.

El diumenge de bon matí en Pep Manel, en Jordi Marimon i jo, enfilem per la tartera glaçada de la Canal Central fins un replà a l'esquerra on ens encordem i posem els grampons.

La 1a. "goulotte" de gel es bastant dreta, fent una especie de graó cap a l'esquerra amb una sortida amb poc gel. Ho intento jo primer, però no ho veig clar i torno endarrere. En Pep Manel, més segur, ho passa sense dificultats, per cert hi havia una grossa taca de sang glaçada !!



El segon salt d'aigua gelada es desplomat, per sort amb una sortida no molt dreta. I hem costa però no tant com el primer pas.
El tercer salt de gel, el passa en Jordi; un mur de gel de 3 metres molt dret que el passa quasi corrents.






Tiro de primer per la canal amb neu molt dura, però de bon avançar fins la una cova, on arribem a "l'ensemble".









A continuació ve un tros d'uns 10 metres delicats i ja molt cansats anem fent tirades i reunions (la neu es molt dura) cap a la cresta, on per fi ens toca el sol.

Acabem de pujar al Gra de Fajol Petit, on hi restem una 1/2 hora.

Després baixem pel coll cap el refugi i després "Humprey barraca" !!"

Index Fotos: 054.001-017

Accident de cotxe

Hem sortit de matinada el 22 de gener en Santi Chacon, en Joan Miñarro, en Pep Manel i jo, amb el meu 127, per a fer alguna canal a la zona d'Ull de Ter.

A una corba abans d'arribar a Ripoll, el cotxe hem derrapa per una clapa de gel i PAFF !!

S'acaba l'excursió aquí. Hem de tornar en tren a Barna.

100.000 ptes. per a reparar el cotxe.

Esquí a La Molina

Sortida d'esquí a La Molina el 16 de gener.

Esquio, amb menys neu.

La cama no es queixa gaire.

Esquí a Llesui

Sortida d'esquí a Llesui els dies 7, 8 i 9 de gener.

Quasí esquí d'herba amb els companys de feina de La Piara.

Esquí a La Molina

Sortida d'esquí a La Molina els dies 1 i 2 de gener.

Comencen be l'any !!