Un grup d'amics de Sant Pol de Mar teníem l' intenció de fer el cim més alt de Catalunya: La Pica d'Estats de 3.143m d'alçada, a la comarca del Pallars Sobirà, i fent frontera amb França.
Durant els dies del pont de l'11 de setembre de 1996, i ens allotjarem a Casa Gallardo (turisme rural) del petit poble d'Areu del municipi d'Alins a la Vall Ferrera. Entre tots, petits i grans, érem unes quinze persones.


Al final del flanqueig comencem a baixar, per un camí una mica difícil amb alguna desgrimpada curta, fins a trobar el Barranc de Sotllo (1h). Pujem per la dreta i més amunt travessem el riu per un pontet de fusta, el camí segueix pujam ara per el marge esquerre del riu i amb una forta pujada arribem a l' Estany de Sotllo a 2.370m (2h).
D' aquí ja tenim una bona vista sobre la Pica d' Estats i el Pic de Verdaguer. Pica d'Estats i Pic de Verdaguer

Aquest llac el travessem per l'esquerra, sempre seguin el camí ben marcat i amb desprès d'una altra pujada forta arribem a l'Estany d' Estats a 2.480m (2h30').

Del Port de Sotllo (2.893m), podem pujar al Pic de Sotllo de 3.073m (on l' Agrupació Excursionista Muntanya te el llibre de firmes). Nosaltres, però, hem de decidir si pujem per la cresta (via més directa a la Pica amb passos de grimpada), o seguir la ruta normal i baixar per el vessant Nord (ja dins França) cap a la Cometa d'Estats, que es el que fem, però abans de arribar-hi girem cap a la dreta travessant una congesta de neu. Aquí les forces d'alguns del nostres companys comencen a fer figa i hem de anar mes a poc a poc. Tot i així anem guanyant alçada i al cap de 7h30' culminem l' ascensió de la Pica d'Estats (3.143m).
Cim de la Pica d'Estats (3.143m)
Abans de baixar fem també el Pic de Verdaguer (3.133m) que te unes bones vistes sobre el camí de pujada i dels estanys i aprofitem per menjar quelcom ja que ara hem de tornar.
En el descens s'ens va fer interminable degut a que es una excursió molt llarga i que el cansament no perdona. Un cop de retorn al refugi de la Vall Ferrera, podem prendre un refrescs i desprès agafar el cotxe per tronar a Areu on ens esperaven, impacients, la família.
Fins la propera!!