diumenge, 11 de desembre de 2005

Excursió a Sant Jeroni

Aquest any la colla de Sant Pol Park, i a punt de començar l'hivern, decidirem fer una excursió matinal al punt culminant de la Serralada de Montserrat: el cim de Sant Jeroni.
El diumenge 11 de desembre sortirem en cotxe fins l'Abadia de Montserrat, al Parc Natural de MontserratDeixem els vehicles al parking (4€) i agafem el funicular de Sant Joan, que en pocs minuts ens puja fins al Pla de les Taràntules. Des del Pla de les Taràntules seguim el camí que surt cap la dreta, passant per sota l'escala de l'estació superior del funicular, direcció Sant Jeroni (oest). El camí durant els primers dos terços esta molt ben senyalitzat i arreglat i es pot considerar una passejada.
Passem per sota dels Gorros, a la regió de Tebes (o de les Magdalenes): La Gorra Marinera, la Magdalena inferior, l'ullal de la Magdalena, la Magdalena Superior i la Gorra Frígia. Totes aquestes agulles tenen vies d'escalada de diversa dificultat.

D'aquí tenim una molt bona vista sobre la regió de Tebaida (o Sant Benet): Podem veure la Momieta, la Mòmia, l'Elefant i la Prenyada, i encara que no surt a la foto la Panxa del Bisbe.
Per el camí podem contemplar d'altres formacions capritxoses com el Cap del Mort o la Mamelluda, així com també el Cavall Bernat.
Desprès de la cruïlla amb el Camí Vell de Sant Jeroni, el camí comença a pujar una mica més i al cap de poc arribem a la capella de Sant Jeroni.

D'aquí continuem primer per un camí cimentat, i desprès d'uns centenars de graons, fins al cim de Sant Jeroni, de 1.224 m. d'alçada. Hem trigat una hora escassa a pas de passeig.


Sant Jeroni 1.224 m


Al cim podem contemplar el Pirineu ben nevat i tota la zona oest de la Serralada: Montgros, Ecos, Frares i Agulles. Desprès de gaudir el panorama, baixem a fer un mos a les runes del l'antic restaurant, convertit en una esplanada pedregosa i un mirador.

Per tornar l'Abadia de Montserrat, seguirem el mateix camí fins la cruïlla per agafar el Camí Vell de Sant Jeroni, que baixa per dins el torrent de la Vall de Santa Maria (o Vallmala). El torrent ens porta per raconades ben fredes, on encara aguanta la gebrada de la nit i per boscos d'alzines i boix ben ufanosos. Arribem al Pla dels Ocells, aquí el camí travessa el torrent i continua al peu de la Panxa del Bisbe, pujant una mica i on comencen unes llargues escalinates, que ens duran fins al Monestir de Montserrat, passant per l'estret Pas dels Francesos. El dia fou fred, peró asoleiat i esplèndid, i els nanos s'ho passaren d'alló més bé. Com que la sortida era només una matinal, tornarem a dinar a casa. Fins la propera!!

Gràfica de desnivell de la sortida.
Podeu veure el track animat de la sortida clicant a l'icona: